Tot el que necessites per anar al teatre

Lo tuyo y lo mío: Gran exercici musical

A partir de 14,00€
Comprar Entrades
Lo tuyo y lo mío → Eixample Teatre
6/04/2014

Només cal fer un cop d’ull a la cartellera per comprovar que el gènere musical torna a viure un bon moment comercial al panorama teatral. Com passa amb la comèdia, això implica una gran diversitat temàtica i qualitativa que inclou formats espectaculars, produccions modestes i refregits de tot tipus. D’entrada, Lo tuyo y lo mío semblava plantejada més com un concert teatralitzat amb l’excusa de recopilar les cançons d’amor més populars de tots els temps que no pas com una història d’una parella concreta. Però la grandíssima habilitat del director escènic Joan Maria Segura i Bernadas i el director musical Dídac Flores Rovira aconsegueix, sense que es digui ni una sola paraula fora de les lletres de les cançons, seduir l’espectador de mala manera. Amb una facilitat esbalaïdora, presenten l’inici, el desenvolupament i el conflicte d’un relat universal però, al mateix temps, concret, modern, divertit i -el més important- que interessa al públic. D’aquesta manera, eleven la qualitat narrativa de l’obra (que podia haver estat inexistent) i, un cop guanyat l’afecte de l’audiència, es multipliquen les riallades i els aplaudiments. Cal dir també que, en aquest cas, la gran feina dels intèrprets és essencial per assolir el bon resultat del producte del que estem parlant. Karen Gutiérrez dóna una lliçó del que significa ser una actriu de musical, adaptant-se a qualsevol situació i registre, aportant humor i emoció, i sense mai desafinar una nota. Afortunadament, l’excel·lent actor i cantant Manuel Ramos també compta amb una gran veu i, per tant, està a l’alçada. Finalment, en Dídac Flores Rovira que, a més d’haver fet els arranjaments, toca amb el piano (i no només) les 75 cançons de l’obra sense partitures, completa amb el seu personatge aquest trio que és teatre pur i, probablement, la millor troballa de la proposta. Malauradament, aquest joc irònic i intel·ligent, no culmina de forma del tot satisfactòria en quant al relat proposat i, per tant, per molt poc, no acaba de ser un exercici rodó. Ara bé, té l’habilitat de fer que cançons molt conegudes amb lletres ja molt trillades ens expliquin coses absolutament noves, sonin com mai ho han fet i, així, connectar amb persones de qualsevol generació. La seva perfecta combinació entre frivolitat, emoció, paròdia, homenatge i espontaneïtat ja els vindria bé a molts musicals de repertori dels que, recentment, s’han posat de moda.

← Tornar a Lo tuyo y lo mío