Se fue en un barco: Repressió i desig a alta mar

Se fue en un barco
4/04/2014

Tot i que no és tan recurrent com en cinema, el tema de la guerra civil comporta una càrrega dramàtica que, sobre l’escenari, pot funcionar molt bé com hem vist recentment a Ojos verdes de Marc Vilavella o en textos ja clàssics com ¡Ay, Carmela! El més interessant de Se fue en un barco és, precisament, que parteix d’una ambientació clàssica de drama de postguerra per acabar barrejant-lo amb el terror, el thriller d’espionatge i la comèdia costumista. Ambientada als anys 40, narra la història de cinc passatgers que fugen d’Espanya en un vaixell rumb a Argentina. Cadascun d’ells carrega el record del dolor i la repressió, però també algun secret que els hi passarà factura. Joan Vázquez, autor i director, ha apostat per una posada en escena conservadora però força eficaç, mentre que, d’altra banda, ha aconseguit que tots els actors, un grup ben heterogeni, remin en una mateixa direcció. Entre ells destaca el treball de Vanessa Segura, interpretant un personatge ambigu i complex amb una naturalitat aclaparadora; i també la parella formada per Oriol Casals i Eric Balbas que és increïblement tendra. La trama enganxa, té interès, emoció i algunes sorpreses sucoses però, en petits moments, subratlla de forma massa evident detalls que l’espectador ja intueix sense necessitat de que s’insisteixi tant sobre ells. Contràriament, el final sembla que es precipita una mica i, per aquest motiu, no acaba de ser del tot satisfactori. Tot i això, l’espectacle és valent, original, té molta empenta i, en general, una gran factura. En alguns moments, fins i tot, aconsegueix recordar el teatre del millor Sinisterra; per la qual cosa, mereix tots els meus respectes.

← Tornar a Se fue en un barco