Iván F. Mula

Especialitzats en teatre de titelles, marionetes i ombres xineses, el Teatre La Puntual és un espai acollidorament petit on qualsevol espectacle infantil agafa una aurèola màgica per la seva autenticitat. Escrita i interpretada per Néstor Navarro, L’ombra de Pinotxo narra el clàssic conte de Carlo Collodi des de l’original punt de vista del protagonista que s’ha fet gran i ara és un titellaire com el seu pare Geppeto. Utilitzant totes les tècniques marca de la casa però centrant-se en les ombres xineses, l’obra potencia els efectes visuals més artesanals, el so, les veus i la música aconseguint moments de gran bellesa. Ara bé, els objectius i les inquietuds vitals del personatge podrien marcar-se més per explotar la seva transformació a […]

En la línia d’altres obres musicals de temàtica sanguinària com la també victoriana Sweeney Todd o la reeixida La Vampira del Raval, Marga Parrilla i Oriol Estefanell presenten aquesta peculiar reinvenció de la història de Jack l’Esbudellador. Cal valorar que, a poc a poc, estrenem cada vegada més musicals de creació pròpia tot i tractar-se d’una feina tan meritòria com costosa i arriscada. En concret, L’Esbudellador de Whitechapel ha volgut ser original en el seu apropament a la figura de l’assassí londinenc, proposant una versió de la història com no s’havia fet mai. Malauradament, aquest nou gir de plantejament sembla portar la proposta una mica massa lluny, tornant-la enrevessada i inversemblant, tot i contenir alguna entranyable referència a Frankenstein. L’espectacle […]

Com passa sovint amb el clown o la Commedia dell’Arte, els espectacles de titelles s’han d’enfrontar al prejudici de ser considerats una disciplina dirigida al públic infantil. Parias és l’exemple clar de que la tècnica de manegar ninots té infinites possibilitats i que es presta a tocar amb naturalitat conceptes filosòfics de gran alçada. Javier Aranda, titellaire autor i director de la proposta, ha construït un univers trist i grotesc on tota una sèrie de personatges fills de la marginació lluiten per trobar el sentit d’allò que els impulsa a viure; això sí, sense renunciar a l’humor i la diversió. Inspirat en obres com Hamlet, La cantant calba o Els miserables, ens explica els drames quotidians des d’una perspectiva existencial […]

Després d’adaptar Oceà d’Alessandro Baricco, el director Ivan Padilla torna a atrevir-se a portar a escena una novel·la d’un autor contemporani. Normalment, donar una dimensió teatral a una obra narrativa no resulta gens fàcil i més si es tracta d’un material amb tan pocs diàlegs com Sunset Park de Paul Auster. Cal destacar, doncs, el minuciós treball de dramatúrgia de l’espectacle que aconsegueix assolir una entitat pròpia respectant, però, l’essència de la font original. Inevitablement, la història es veu en la necessitat de sostenir-se sobre d’una estructura més pròpia d’un guió cinematogràfic, on grinyola sobretot l’ús de la veu en off que es fa servir per explicar el món interior del protagonista. No obstant això, aquesta decisió s’ha compensat amb […]

Conegut majoritàriament per la televisió i, sobretot, pel programa de TV3 El foraster, és de valorar la valentia de l’actor Quim Masferrer a l’hora d’escriure i protagonitzar un espectacle força allunyat del que, en principi, el gran públic pot esperar d’ell. Temps és un monòleg teatral que barreja intel·ligentment comèdia i tragèdia, basant-se en la premissa que assistint als darrers 90 minuts de vida del personatge que ens parla des de l’escenari. La proposta es mou bàsicament entre el drama pseudofilosòfic i l’humor políticament incorrecte, aconseguint moments molt tendres i d’altres de gran hilaritat. Ara bé, en qüestions de ritme, hi ha diverses parts on els 90 minuts pesen una mica massa i, tot i els esforços del talentós Masferrer, […]