Conegut majoritàriament per la televisió i, sobretot, pel programa de TV3 El foraster, és de valorar la valentia de l’actor Quim Masferrer a l’hora d’escriure i protagonitzar un espectacle força allunyat del que, en principi, el gran públic pot esperar d’ell. Temps és un monòleg teatral que barreja intel·ligentment comèdia i tragèdia, basant-se en la premissa que assistint als darrers 90 minuts de vida del personatge que ens parla des de l’escenari. La proposta es mou bàsicament entre el drama pseudofilosòfic i l’humor políticament incorrecte, aconseguint moments molt tendres i d’altres de gran hilaritat. Ara bé, en qüestions de ritme, hi ha diverses parts on els 90 minuts pesen una mica massa i, tot i els esforços del talentós Masferrer, costen de remuntar. No obstant això, la direcció del veterà Ramon Fontserè aporta una certa profunditat i tot un ventall de matisos que van molt en favor del fet que la idea global agafi consistència. Així, tot i el previsible final, l’obra fa passar una bona estona, té prou contingut com per (qui vulgui) reflexionar i s’atreveix a mostrar-li el cul (literalment) a tota una sèrie d’empreses, bancs i corporacions que, probablement, és el que el públic actual agrairà més.
Enllaç copiat!