Iván F. Mula

L’any 1973, Stephen Davis, reputat crític musical de la revista Rolling Stone, va escriure sobre Berlin, el tercer àlbum solista de Lou Reed, que es tractava d’un “desastre que transporta a l’oient a través d’un submón d’esquizofrènia, paranoia, degradació, violència anfetamínica i suïcidi”. Probablement, és aquesta foscor que envolta el disc i les seves cançons el que més va interessar a Andrés Lima a l’hora de portar-lo a escena. Amb dramatúrgia de Juan Villoro, Juan Cabestany i Pau Miró, l’espectacle és un truculent recorregut pel personal univers del músic nord-americà tristament desaparegut al 2013 i, en aquest sentit, funciona a la perfecció. Com a homenatge, els fanàtics de l’artista podran gaudir d’una estètica molt cuidada i de la música i […]

Ara fa 20 anys que es va estrenar la versió de La extraña pareja al Teatre Borràs de Barcelona on, per primera vegada, coincidien Joan Pera i el ja malauradament desaparegut Paco Morán. D’aquell històric espectacle que va aguantar en cartellera més de cinc anys, va néixer una de les parelles còmiques més cèlebres i rentables del teatre català. Basant el seu humor en la improvisació, la química entre actors (per sobre del ritme i el text) i la barreja d’idiomes, l’èxit es va prolongar en altres tres espectacles: La jaula de las locas, Mamaaá i Matar al presidente amb el que semblava que el viatge havia conclòs. No obstant això, el mateix director de l’original, Angel Alonso, i Joan […]

Tot i que podria haver estat només un concert (un gran concert) recopilatori de cançons de diferents èpoques (però, sobretot, dels anys setanta i vuitanta), El intérprete s’ha concebut, finalment i amb bon criteri, fent un pas més enllà; engrandint el context i el personatge, construint un melancòlic relat teatral al voltant de la incommensurable figura del seu protagonista: Asier Etxeandia. Partint de l’excusa del nen diferent que, des de la intimitat de la seva habitació, pateix, somia i canta pels seus amics invisibles (el públic), l’obra és una veritable festa on l’energia inesgotable del mestre de cerimònies acaba per contagiar-se i aixecar ballant la platea al complet. Els personals números musicals que porta a terme aquest artista polièdric juguen […]

L’espai que com a societat atorguem a la figura de la dona és cada vegada més gran i igualitari, afortunadament. En aquest sentit, el món de l’humor i, especialment, dels monologuistes, massa arrelat durant dècades a la masculinitat, és una de les més recents conquestes i no tan trivial com pot semblar. Dirigit per Reichel Delgado, I Congrés Femení de Supervivències és una divertida compilació de tòpics sexistes (en aquest cas, contra els homes) que funciona molt bé en gran part gràcies a l’efectivitat còmica de les quatre actrius. Silvia Abril, Anna Bertran, Mireia Portes i Carolina Noriega defensen amb carisma i intel·ligència interpretativa uns textos molt funcionals que no sempre estan a la seva alçada. La idea del congrés […]

Tot i trobar-se entre els seus textos més poc coneguts i menys representats, Platònov és una molt interessant obra de joventut del dramaturg rus Anton Txèkhov. La peça, escrita quan tenia 18 anys, ja conté alguns dels trets dramàtics que el van convertir en una figura fonamental del teatre naturalista. El dolor de la pròpia existència en contraposició als plaers de la vida són els dos extrems que, en aquest cas, sostenen aquesta història trepidant adaptada i dirigida per Pau Masaló. La norma de l’extinció (tal com l’ha rebatejat) és una veritable festa juvenil amb música en directe, ball, begudes, jocs, crits, bromes i diversió desenfrenada que contrasta amb les pors internes del protagonista i la resta dels convidats. Al […]