Gema Moraleda

L’acollida d’infants és una realitat parcialment desconeguda però constitueix un dels actes de generositat més grans que pot fer una persona per una altra: cuidar del seu fill temporalment, mentre l’altre recupera el control de la seva vida. Però què passa quan l’acolliment acaba? D’això és precisament del que parla Dos familias, del moment en què uns pares d’acollida han de tornar el nen al seu pare biològic, i de tots els sentiments que això provoca tant en els uns com en l’altre. Por, inseguretat, nervis, tristesa, emoció i una llarga llista de sensacions que es narren d’una manera objectiva, sense sensacionalisme, amb tot el respecte, l’empatia i la tendresa que demana la situació, i que donen lloc a una […]

Realpolitik ens proposa una faula política sobre la nostra capacitat per canviar el món. Partint d’un fet casual, Teatre de l’enjòlit ens presenta un grup de ciutadans, que podríem ser nosaltres, que descobreixen que tenen més poder del que inicialment pensaven. Ara, el dubte és: què en faran? Amb un ritme àgil, molta comèdia i uns personatges quotidians i memorables, Realpolitik presenta dilemes interessants sense renunciar a fer-nos riure i passar una bona estona. Més informació a Somnis de teatre

La mare retrata una dona que s’aboca a la depressió quan veu que la seva vida s’esmicola. Els seus fills han marxat, la relació amb el seu marit fa aigües i, enmig del desastre, el seu instint l’empeny a aferrar-se al passat (la seva obsessió és que el seu fill deixi la seva parella i torni amb ella), en comptes de construir un futur. Sense més context i sempre des del punt de vista d’aquesta dona mentalment desequilibrada, Florian Zeller construeix un text reiteratiu i fosc que es replega sobre si mateix fins a crear un relat monolític i sense matisos sobre la tragèdia d’aquesta dona. En escena, una Emma Vilarasau que no sorprèn però tampoc no decepciona, dóna vida […]

Després de Nora, Sala Atrium presenta Júlia, la segona entrega de la seva trilogia de la imperfecció. Un muntatge que segueix apostant per l’estètica trencadora que vam veure a Nora tot i que, en aquesta ocasió, amb un resultat més rodó i coherent. Raimon Molins estableix un diàleg visual molt interessant entre la versió cinematogràfica d’Alf Sjöberg i la seva pròpia lectura del text d’Strindberg. És cert que la retallada del text provoca una certa precipitació dels fets i alguns daltabaixos en la progressió emotiva del personatges, però el resultat final resulta evocador i bell, sobretot gràcies a les magnífiques interpretacions de Patrícia Mendoza, Jordi Llordella i Mireia Trias. Més informació a Somnis de teatre

Que ningú no s’engany, Escape Show no és una obra de teatre, és una experiència col·lectiva que té lloc dins d’un teatre. Entés això, és un espectacle d’allò més recomanable, sobretot, per anar-hi en família o amb els amics. I és clar que hi ha actors, drama i un argument, però els protagonistes serem nosaltres i el rumb dels esdeveniments dependrà de la nostra habilitat per a aconseguir resoldre una sèrie d’enigmes i trencaclosques. Si heu anat mai a una scape room, l’experiència no us decepcionarà i, si no sabeu ni què és això, no patiu, que no cal. Amb anar-hi amb ganes de divertir-se i de jugar, ja n’hi ha prou. Podeu llegir la meva crònica completa aquí.