Gema Moraleda

Amb Les Noces de Fígaro, el Teatre Lliure celebra oficialment el seu 40è aniversari. L’espectacle replicael muntatge estrenat l’any 1989, ara dirigit per qui va ser Fígaro aleshores, Lluís Homar. Amb una posada en escena àgil (malgrat que el text agrairia alguna retallada) i un repartiment magnífic que funciona a la perfecció, Les noces de Fígaro és un clàssic muntat com a tal que demostra que el Lliure ha estat, és i serà. Per molts anys! Més informació a Somnis de teatre

La desaparició de Wendy és el text més únic de Benet i Jornet i, sens dubte, el meu preferit. En ell, l’autor fuig del realisme i el costumisme per endinsar-se en territoris molt personals. Amb una gran valentia i la defensa que proporcionen els contes i els somnis, l’autor s’explora i ens parla del seu aïllament, de la seva sensació de no encaixar en el món on viu, de no entendre què vol dir fer-se gran, de no voler fer-ho, de veure’s com una barreja impossible de Ventafocs i Peter Pan. Per la seva banda, la posada en escena d’Oriol Broggi dóna vida al no lloc on transcorre tota la història, un territori oníric i irreal, ple de personatges i […]

Tots tenim més o menys clar què es pot esperar d’un muntatge d’un text de Sagarra al Teatre Nacional, però, en aquest cas, potser hauria estat bé arriscar una mica amb la posada en escena (més enllà de la interessant distribució d’escenari i públic a la sala petita). La fortuna de Sílvia és un text dens, molt literari i poc oral, que, a la sala petita del TNC sona afectat i encotillat a causa d’unes interpretacions poc orgàniques i un pèl encarcarades. Malgrat tot, i tenint en compte que el text és de 1947, els personatges femenins resulten interessants, així com la seva reflexió sobre la barbàrie de la Segona Guerra Mundial. Més informació a Somnis de teatre

El millor d’aquest Flor de nit és la seva posada en escena fosca, decadent i màgica, tot al servei d’una història ambientada en la Barcelona d’abans de la Guerra Civil, una ciutat on la fractura entre obrers i burgesos és ben visible i on el Paral·lel i els seus cabarets esdevenen un lloc d’intercanvi d’idees i diners. Sobre l’escenari, música en directe, un magnífic repartiment on destaquen Marc Pujol i Ariadna Suñé, un vestuari d’aires gòtics i steampunk i molt de talent deixen clar per què aquesta serà la seva tercera temporada en cartellera. Si encara no l’heu vista, no us la perdeu. Més informació a Somnis de teatre

Sugar, l’adaptació a musical de la comèdia de Billy Wilder Some like it hot, és un d’aquells musicals rodons que aconsegueix equilibrar les tres disciplines del gènere: música, ball i interpretació. Amb una posada en escena que aprofita al màxim les possibilitats de què disposa, un repartiment molt inspirat (amb menció especial per a Xavi Duch), música en directe, canvis constants de vestuari, coreografies de jazz, bones veus i un ritme immillorable, Sugar no té res a envejar als grans muntatges i, a sobre, transmet bon rotllo i alegria. Un regal ideal per a aquestes dates. Més informació a Somnis de Teatre