La mare retrata una dona que s’aboca a la depressió quan veu que la seva vida s’esmicola. Els seus fills han marxat, la relació amb el seu marit fa aigües i, enmig del desastre, el seu instint l’empeny a aferrar-se al passat (la seva obsessió és que el seu fill deixi la seva parella i torni amb ella), en comptes de construir un futur.
Sense més context i sempre des del punt de vista d’aquesta dona mentalment desequilibrada, Florian Zeller construeix un text reiteratiu i fosc que es replega sobre si mateix fins a crear un relat monolític i sense matisos sobre la tragèdia d’aquesta dona.
En escena, una Emma Vilarasau que no sorprèn però tampoc no decepciona, dóna vida a aquesta mare desconnectada de la realitat, rodejada d’un repartiment sense possibilitats reals de lluïment.
Més informació a Somnis de teatre