Francesc Esteve i Tomàs

Aquest cop tenim una obra relacionada (inicialment) amb la publicitat. Un món on tothom pot opinar sobre un simple anunci d’aigua i on una reunió moderada pot tenir un resultat totalment inesperat. En la primera part de l’obra, on es realitza el focus group i presentació dels personatges; és on l’obra agafa embranzida i comença amb els acudits i gags que més agraden al públic. Amb un ritme frenètic que va embolicant la troca. És aquest el punt fort de l’obra, en la comèdia i aquest ritme de no parar, on els personatges dibuixats per Alberto Ramos aconsegueixen seduir al públic de la sala. Tot i no ser una de les obres més rodones que he vist a la Sala […]

Ahir al final vaig poder assistir a la Seca per poder veure Harket (Protocolo) una proposta arriscada que s’en surt amb nota. De la companyia PanicMap, el seu primer projecte és aquesta obra. I segons sembla no volen deixar el camí que han començat amb aquest espectacle que interactua tant els nous llenguatges escènics , com la part més tecnológica Tal com indiquen HARKET [PROTOCOLO], és més que un espectacle interdisciplinari en el qual dansa, teatre, humor, música, disseny i vídeo-mapping interactuen en la posada en escena. Amb l’angoixa davant la solitud i amb una coreografia perfecta i visual, ens dibuixa la història de Cristina i la seva convivència amb Map#2 (el sistema de intel·ligència artificial). Tenim un joc constant […]

Primer de tot he de dir que és una obra per a incondicionals de l’actor. A partir d’aquí… Un d’aquests dies que ets a Barcelona per altres coses i em diuen d’anar a veure a El Brujo i una de les seves obres que actualment presenta a Barcelona. La Odisea de Homero segons l’actor. Ens trobem amb una versió lliure de l’aventura del llegendari heroi de la mitologia grega. I la veritat és que molt lliure. Amb pinzellades sobre la situació actual del pais, el rei, l’IVA,.. tot amb un humor que no he vist en cap moment connectant amb el meu estil. La sorpresa va ser veure com el públic s’ho ha passat força bé, tenint en compte que […]

Si Les Antonietes em van apropar a Stockman amb l’anterior muntatge, ara ho realitzen amb Vània. I com a l’anterior amb un muntatge amb una forta rebuda per part dels espectadors. Ens apropem al Teatre Lliure on a partir d’aquest dijous podreu gaudir d’una obra per a mi totalment desconeguda. Doncs si, ho sento però no he tingut cap llibre de Txèkhov en el capçal del llit i el que realitza Les Antonietes és apropar-ho amb les seves propostes. O sigui que ja té un punt a favor que m’agradi el seu muntatge. Si em van parlar de l’obra indicant que era avorrida i amb un ritme lent, aquest cop no ha estat cert. Pep Ambròs, Annabel Castan, Bernat Quintana, […]

La història d’una parella que amb l’excusa que volen tenir un fill, ens expliquen les seves pors, el seu dia a dia. Parlen d’ells, de la vida, dels problemes, de la societat i on nosaltres ens convertim en simples voyeurs. I el millor de tot, hi trobem química entre Pau Roca i Carlota Olcina. Des de l’inici ens podem creure que hi són parella. El joc de mirades, com es creuen les mans, com es toquen, s’acaricien. Han treballat molt per que ens podem creure que hi ha química entre ells. La direcció d’actors per fer-ho creïble que sembla que no s’ha tingut que treballar al creure-ho. Sense canvis de vestuari, ni d’escenografia han fet el que és més difícil […]