Francesc Esteve i Tomàs

Ahir al final vaig poder assistir a la Seca per poder veure Harket (Protocolo) una proposta arriscada que s’en surt amb nota. De la companyia PanicMap, el seu primer projecte és aquesta obra. I segons sembla no volen deixar el camí que han començat amb aquest espectacle que interactua tant els nous llenguatges escènics , com la part més tecnológica Tal com indiquen HARKET [PROTOCOLO], és més que un espectacle interdisciplinari en el qual dansa, teatre, humor, música, disseny i vídeo-mapping interactuen en la posada en escena. Amb l’angoixa davant la solitud i amb una coreografia perfecta i visual, ens dibuixa la història de Cristina i la seva convivència amb Map#2 (el sistema de intel·ligència artificial). Tenim un joc constant […]

Primer de tot he de dir que és una obra per a incondicionals de l’actor. A partir d’aquí… Un d’aquests dies que ets a Barcelona per altres coses i em diuen d’anar a veure a El Brujo i una de les seves obres que actualment presenta a Barcelona. La Odisea de Homero segons l’actor. Ens trobem amb una versió lliure de l’aventura del llegendari heroi de la mitologia grega. I la veritat és que molt lliure. Amb pinzellades sobre la situació actual del pais, el rei, l’IVA,.. tot amb un humor que no he vist en cap moment connectant amb el meu estil. La sorpresa va ser veure com el públic s’ho ha passat força bé, tenint en compte que […]

Si Les Antonietes em van apropar a Stockman amb l’anterior muntatge, ara ho realitzen amb Vània. I com a l’anterior amb un muntatge amb una forta rebuda per part dels espectadors. Ens apropem al Teatre Lliure on a partir d’aquest dijous podreu gaudir d’una obra per a mi totalment desconeguda. Doncs si, ho sento però no he tingut cap llibre de Txèkhov en el capçal del llit i el que realitza Les Antonietes és apropar-ho amb les seves propostes. O sigui que ja té un punt a favor que m’agradi el seu muntatge. Si em van parlar de l’obra indicant que era avorrida i amb un ritme lent, aquest cop no ha estat cert. Pep Ambròs, Annabel Castan, Bernat Quintana, […]

La història d’una parella que amb l’excusa que volen tenir un fill, ens expliquen les seves pors, el seu dia a dia. Parlen d’ells, de la vida, dels problemes, de la societat i on nosaltres ens convertim en simples voyeurs. I el millor de tot, hi trobem química entre Pau Roca i Carlota Olcina. Des de l’inici ens podem creure que hi són parella. El joc de mirades, com es creuen les mans, com es toquen, s’acaricien. Han treballat molt per que ens podem creure que hi ha química entre ells. La direcció d’actors per fer-ho creïble que sembla que no s’ha tingut que treballar al creure-ho. Sense canvis de vestuari, ni d’escenografia han fet el que és més difícil […]

Basada en la novel·la emblemàtica de George Orwell, 1984 ens porta la història de Winston Smith. Pot ser un treball una mica difícil transformar-ho en obra de teatre. Tot i així s’ha sortit força bé. Amb una posada en escena que va directament al gra, ens relata la part final de la novel·la. La conspiració cap a un règim totalitari anomenat “Gran Hermano”. La part del personatge rebel i dels fets que ho fa visible, així com la desesperació fins arribar al final és el millor de l’obra. La duresa de l’interrogatori i la imatge dels actors et situa sense cap problema en la història. I el paper de Carles Canut amb una actuació freda és un dels punts guanyadors […]