Francesc Esteve i Tomàs

Maternitats a crits (Motherhood Out Loud) una obra de teatre que no amaga en cap moment el que ens vol oferir. Un bon moment per riure i somriure amb les escenes que al voltant de la maternitat i relacions entre pares i fills ens ensenyen. Hem pogut anar el dia de l’estrena i com era d’esperar amb la sala plena, però segur que és una constant en aquesta obra. La veritat és que Mares! pot captivar a tothom amb el seu humor blanc, i no diguem als incondicionals fans de la Lloll Bertran. No podem indicar quines actrius ens agrada més, cada una d’elles gaudeix del seu moment, la seva escena per demostrar la mare lluitadora, pacient, casolana, pesada o […]

El discurs de Pep Guardiola sobrepassa fronteres esportives, i ara la seva forma de encoratjar s’ha portat al Teatre. Pep Talk com a tal, és una ficció. Una conferència del personatge amb un punt de partida que coneixem i que funciona com a relat teatral. Aquest monòleg fictici ha estat escrit per Alberto Ramos i protagonitzat per Pep Garcia-Pascual. L’obra es va estrenar al teatre Axis Ballymun de Dublín i a l’agost al New York Fringe Festival. Inicialment el vaig veure en la seva estrena al Festival Lola d’Esparraguera i posteriorment al Teatre Aurora; en la seva versió en anglès. El millor de tot, és que evita detalls personals i polítics de Guardiola i se centra en el que s’ha […]

I aquesta és una d’elles. Doncs sembla que la Sala FlyHard ha trobat la gallina dels ous d’or amb aquest text de Llàtzer Garcia. Un text que surt de les entranyes, que agafa el dol per explicar la por de viure. I sobretot la por que tenim tots a la mort, tant de parlar sobre el morts com la forma interior de portar-ne el dol. Surts amb un petit somriure per no saber ni quina cara has de fer. És de les poques obres que t’agafa les entranyes des de dintre, i te remou per poder agitar les ferides interiors. Tot ben acompanyat d’unes bones interpretacions, totalment creïbles i en tot moment properes. I el moment del monòleg final, una […]

S’ha de dir que el nom de Jordi Galceran és un èxit assegurat. Tenim “El Métode Grönholm”, “Gaudí” i “Burundanga” per demostrar-ho. Hi tenim química entre Jordi Boixaderas i Jordi Bosch, és la primera impressió que he tret un cop finalitzada l’obra. Ens trobem amb un text ple d’humor, de bons diàlegs i d’unes repliques efectives. Tot amb unes interpretacions de dos bons actors. El text juga amb les paraules, amb un toc d’ironia i constants girs a la història que ens explica. Aquesta comèdia s’ha treballat amb força, i la paraula és el gran protagonista. L’escenografia giratòria ha estat tot un encert, ja que pots veure tota l’obra sense perdre res. Una taula i dues cadires en un escenari […]

A vegades vas a veure segons quines propostes i resulta que et sorprenen gratament. I aquest ha estat un d’aquests moments. Una nova forma de veure teatre, o millor dit el joc del teatre. Més que mai, anem a veure una obra única en cada funció. A veure, tampoc és cert; ja que cada funció pots veure repetit el mateix text en un altre context totalment diferent. Llavors ens trobem en un instant únic, irrepetible. I com és això? Doncs l’atzar del teatre i mai millor dit. Tenim un mestre de cerimònies amb que proposen 4 texts. A partir d’aquest moment l’atzar juga a favor de l’espectador. Com en el joc, una ruleta ens indica com pot anar la funció. […]