Francesc Esteve i Tomàs

Teatre físic, que juga amb les emocions. Moviment, projeccions, llum, un text actual i de denúncia. Un inmigrant, la seva motxila, una garrafa d’aigua, les sabates i el menjar. Un paisatge que va alterant a partir del joc que realitza durant tota la seva funció amb la sorra present d’inici a final. Tal com s’ha presentat, Amarillo ens trasllada a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, una de les barreres més representatives d’un món globalitzat. Tot i que el podem traslladar sense cap tipus de problema a Europa i Àfrica. Juga amb les imatges, les llums i el moviment. Amb imatges impactants i moments emotius, encara que amb molts alts i baixos. Tot i que és una bona […]

Juliol de 2011, anem a veure Diagnóstic Hamlet al Teatre Aurora d’Igualada. Ara al Teatre La Vilella presenta la mateixa proposta del 27 de març fins el 13 d’abril. Ens trobem amb la història d’un noi (en Max) reclòs en un psiquiàtric, es creu que és Hamlet. Un psiquiatra vol treure de la seva imaginació aquesta idea per poder tornar a viure. A partir d’aqui Miquel Gallardo ens ensenya els diferents personatges a travès de les seves titelles. Una nova forma de voler apropar el Shakespeare al públic, i quina millor forma que poder fer-ho a través d’una proposta enginyosa i amb talent. No tenim una altre versió del drama que va escriure Shakespeare, és un nou argument que s’inspira […]

El vincle entre el professor i el noi silenciós així com el vincle amb els qui l’envolten. Aquest cop parlem de relacions. Relació entre mestre i alumne, sobre pares i fills, sobre persones en general. Un muntatge intens, intel·ligent i amb un punt d’humor. Ens trobem amb un magnífic retrat de la situació educatiu d’avui en dia. La relació entre mestre i alumne, i el combat que hi ha entre ells. En mig d’aquesta relació tenim la situació de la família en l’ull de l’huracà i la relació amb la dóna del mestre. La crítica del sistema educatiu es veu directament en la frase que diu: “Los bárbaros ya están aquí, en nuestras aulas” Un gran treball d’un actor jove,que […]

Aquest cop hem anat a l’estrena, ple de gom a gom per poder veure la última obra (es pot dir rodona) de la Perla 29. Aquest cop basada en una obra clàssica xinesa que apropa la història d’un orfe i la venjança de la seva família. El fet que la trama succeeix en l’escenari central, tot cobert de sorra (marca de la casa) i els actors sortint i entrant per tots els racons apropa molt al públic. S’ha de dir que la il·luminació i el joc de llums i projeccions ha estat molt treballat. Fins i tot en el punt d’entrar al Palau de les 100 portes i la lectura del manuscrit final. En un primer moment, vaig creure que […]

Una obra tendra, simple i sense gaire moviment escènic que captiva des d’un primer moment. Tres actors en el seu pitjor moment ens presenten la màgia del clown. Sense fomentar la risa, un gestos (a vegades cruels) van creant petits moments que el públic aplaudeix i riu. Aquell nen amagat que tenim tots surt sense cap tipus de problema. Moments per recordar com el joc de les llaunes de cervesa i el de les fonts màgiques. Així com el dels cubells d’aigua. La veritat és que tots els moments són memorables. Una joia de la cartellera teatral, que La Seca ens regala de tant en tant. Una recomanació 100%, imprescindible tot i que hi ha temps fins el proper diumenge. […]