La importància de ser un mateix, sense màscares

He anat a veure Noli me tangere, que fan al Teatre del Raval, per recomanació d’un conegut, i us explicaré una mica de què va perquè us en feu una idea. Ja que és molt diferent a les obres que podem veure en altres sales. Imagineu-vos un espectacle que barreja teatre, música, cançons i humor, com si fos un cabaret. La història gira al voltant d’un director de teatre que ja està força retirat i que vol fer una última aparició davant del públic. Abans de marxar, vol explicar la seva història i dir tot allò que durant molts anys no ha pogut dir. No és una història convencional amb un principi, un nus i un final. És una barreja de converses, situacions divertides, improvisacions, relació amb el públic i cançons, amb l’estil d’un cabaret antic. En definitiva, és una obra que combina humor i música sobre la vida, les aparences i la importància de ser un mateix sense enmirallar-se en els altres. Al final amb el missatge de molts, que no hem de voler semblar sempre una altra persona; hem d’aprendre a ser nosaltres mateixos i gaudir de la vida, res fàcil. Però gràcies a les diferents cançons, totes conegudes i adients amb l’obra, ens fa passar una bona estona. Una bona selecció de les cançons, i a més ben interpretades amb bones veus. Noli me tangere és una proposta recomanable per passar una bona estona, gaudir de bona música i riure, però no tant per anar a veure una obra teatral amb una història molt definida o profunda. Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç