Francesc Esteve i Tomàs

Avui hem tornat a La Seca – Espai Brossa, amb ganes de veure un espectacle que tothom parlava força bé d’ell. Es deia que era un monòleg en tota regla, un treball digne de ressaltar… I a vegades quan vas amb una idea al cap sobre un espectacle, pot passar el que m’ha passat a mi. Al final no ha complert les expectatives. Si, és un espectacle on l’actor parla amb el cos, són les seves pròpies paraules. S’ha de dir que David Climent domina a la perfecció el treball físic d’aquesta obra. L’únic que no he pogut connectar amb ell d’es d’un primer moment. Es parla que la companyia Los Corderos.sc realitzen un teatre bastard, on no coneixen gèneres […]

Pot ser degut a que fa dies que no vaig al teatre, però he de dir que he passat una bona estona amb aquest Aquellos días azules al Teatre Maldà. Uns rècords per la infància a partir de l’últim vers que Antonio Machado va escriure i va ser trobat en el seu abric després de la seva mort; tal com expliquen ells mateixos durant l’obra. Amb poca escenografia, ens endinsa en les diferents escenes de la infància de qualsevol de nosaltres. Es pot dir que ens trobem amb petites històries amb un fil conductor. Els actors molt correctes, amb molt bona veu i ben dirigits. Tant Jordi Llovet, Joan Solé i Robert González sorprenen per la seva conpenetració entre ells, […]

Marta Buchaca ens va enamorar tothom amb Litus, ara anem a un altre registre totalment diferent. Una comèdia amb un text rodó, amb situacions que ens fan riure i una Alba Florejachs genial. S’ha de dir que aquesta obra té dues parts molt diferenciades. En la primera, i per a mi la millor, els protagonistes es conèixen a la tenda. És la part on més podem riure i entra en les situacions còmiques de la funció. El poder conèixer la parella i les situacions que comporta. En l’altre, sense desmerèixer-la, és la part de la parella com a tal. El conèixer als sogres, o millor dit els minuts anteriors. Com he dit Alba Florejachs està genial (com podem veure ultimament) […]

Els Feréstecs una obra de Goldoni passat per la mà de Lluís Pasqual. Una comèdia incicialment lleugera, esbojarrada que beu de la Commedia dell’arte. Amb un argument esquemàtic inspirat com mai en una realitat totalment quotidiana. Amb la trama típica dels embolics amorosos, de gelosia. L’obra proporciona als actors un bon treball de text i de gesticulació. Un obra que es riu de la societat, i per aquest motiu mostra amb intel·ligència la màgia del teatre. Amb uns personatges totalment toscos i odiosos, fa un divertiment totalment meravellós. Pol López – l’hereu Quimet – amb el paper que crida l’atenció i que sembla que aquesta temporada esta en estat de gràcia amb els papers que li han tocat. Pot ser […]

Ens posicionem davant l’obra? Davant les nostres creences? La defensa de 3 religions en un espai totalment diferent. A la recerca de veure la religió veritable, tenim a una gentil que els diferents savis volen convèncer. No entrarem amb el que pensem de les religions que participen en aquesta obra. L’obra parteix amb la Trinitat en tot moment. Les 3 religions, amb els seus 3 savis, en un espectacle en 3 idiomes diferents (català, castellà i porturguès). L’obra ens defineix en un primer moment els diferents personatges, i la seva quotidianitat i l’alteració en la seva vida quan entra la gentil. Un text per reflexionar. Una obra que no para de realitzar-nos preguntes, i no ens acaba de dir quina […]