Eirene Ramos

El Cirque du Soleil mai decep, cadascun dels seus espectacles és un regal per als sentits, però Alegria té una cosa molt especial: és una revisió d’un espectacle mític de la companyia en la qual, modernitzant algunes coses, han sabut guardar l’essència i la bellesa, amanint la representació amb una banda sonora que és exquisida, per a mi, la millor de les seves propostes que s’han pogut veure al nostre país. Alegria té tots els elements perquè es pugui gaudir de 0 a 99 anys: els números, tots excel·lents, són molt variats, per a tots els gustos, salts de vertigen, joc amb foc, barres acrobàtiques, hula hoops infinits, trapezistes que juguen a volar mentre es cotonean al cel de la […]

La Trena és una peça meravellosa i té tots els elements que fan a una obra de teatre imprescindible: un text de partida molt bonic, una història cuidada, una adaptació a teatre súper bella, -el text original és una novel·la-, una actrius i una direcció magnífica… Tres mons aparentment molt allunyats que s’uneixen a través de la història de tres dones excepcionals i valentes, que sense saber-ho, estan molt unides. I en aquesta unió es fa imprescindible la figura de la narradora, la Clara Segura, que ajuda al públic a puntualitzar i contextualitzar les tres històries amb l’eloqüència narrativa que la caracteritza com a actriu. A escena, una estructura blanca en la qual es projecten diferents paisatges, edificis, muntatges que […]

Com es gaudeix una sessió de bona comèdia teatral! Aquesta és la sensació que possiblement se’t queda després de veure la història de Filumena Marturano. Benvinguda, benvingut a aquest relat en el qual t’endinsaràs tant punt travessis la porta de la Biblioteca de Catalunya, perfectament caracteritzada per l’ocasió. Aquest és un espai que, malgrat ser un edifici històric i per tant amb poc marge per a canviar “peces”, la Perla 29 sempre sap aprofitar de manera molt intel·ligent pels seus muntatges. Dirigeix-te a la teva butaca, perquè durant més de dues hores, i tant bon punt t’asseguis, començarà la hilarant i alhora tendra història, explicada en napolità, català i castellà, dels motius que porten a la Filumena Marturano a enganyar […]

Els relats relacionats amb fets històrics al nostre país mai estan de més, sobretot quan s’utilitzen a mode de mostrar les atrocitats que s’han comès en els capítols més crus de la nostra història. Això ho sabia molt bé l’escriptora Almudena Grandes, autora del text original que podem veure adaptat a escena per l’Anna Maria Ricart, dirigit per la Carme Portaceli i protagonitzat per un elenc encapçalat per l’enorme Blanca Portillo. Portaceli posa el seu segell particular a la Mare de Frankenstein, que, inspirada en fets i persones reals, s’ambienta a l’Espanya dels primers anys del Franquisme. Al centre psiquiàtric per a dones de Ciempozuelos, on resideix reclosa per parricidi l’Aurora Rodríguez Carballeira, el personatge interpretat per la Blanca Portillo. […]

Per a mi, el bon teatre és aquell que fa que surtis de la sala d’una manera diferent de com has entrat: més alegre, més trist, reflexionant, amb ganes de trucar algú, cantant…. De ‘La Infàmia’ surts… gelada, petrificada, amb una mescla de sensacions i sentiments que et bullen per dins però que et paralitzen per fora, sense saber amb quines paraules expressar el que acabes de veure, com assumir la història que t’acaben de contar. Almenys, així va ser per a mi i els meus acompanyants, que vam necessitar una estona de pausa i silenci, per a reprendre l’alè i poder verbalitzar el que sentíem davant tal barbàrie i davant la vida d’una activista, una dona referent, tan summament […]