Eirene Ramos

Podria donar una recomanació molt senzilla: és una delícia, no te la pots perdre. I acabar aquí perquè és un muntatge que no necessita molt més, si t’agrada el teatre, has d’anar-hi. I et diria que si el teatre no fa per tu, amb aquest muntatge, que és un regal sobre la vida i les casualitats i també les sincronicitats, ho agafaràs amb ganes, o almenys gaudiràs, ploraràs, riuràs, et sentiràs identificada en algun moment, recordaràs històries de la teva adolescència probablement… Necessites més motius? Acompanya’m en un mini viatge d’unes quantes raons més per a descobrir per què aquesta Illa Deserta és d’allò més imprescindible que hi ha ara mateix en la cartellera: La història és una xulada, una […]

45 anys damunt dels escenaris és una xifra amb la qual comptades companyies espanyoles poden comptar, i per descomptat La Zaranda és un referent teatral, sobretot per a les persones més teatreras. I en aquesta celebració, han decidit realitzar el muntatge Manual para armar un sueño, on, amb el seu particular llenguatge, fan un homenatge a la professió teatral, amb les seves anades i vingudes, amb les seves caigudes i els seus ressorgiments, amb les temptacions i els llocs foscos, però també amb molta llum íntima. Potser aquesta obra, com la majoria de muntatges de la companyia, no és del tot compresa pel gran públic, ja que tenen una manera de fer teatre molt particular: intimista, amb un humor molt […]

Curiosament, se m’havia escapat aquesta obra les altres vegades que ha passat per Barcelona, que són unes quantes, i quan em vaig assabentar que tornava a estar de nou a la ciutat, allà que vaig anar-hi! Per molt que hagis llegit i per molt que t’hagin dit que Blanca Desvelada és una peça imprescindible, sempre vas amb la “por” al fet que no t’agradi tant com esperes. Però no és el cas, aquesta obra no defrauda. Alejandra Jiménez-Cascón realitza ella sola un desplegament de personatges brutal, transaccionant de l’un a l’altre magistralment. No necessita a ningú més, es basta i se sobra perquè, com a espectadora, tinguis la sensació que la història te l’estan contant entre diverses actrius en escena. […]

El segell d’Ay Teatro, amb Álvaro Tato y Yayo Cáceres al capdavant, sol significar una proposta de qualitat, i ‘Burro’ no es queda curta. Un espectacle molt peculiar i curiós, ja que el seu argument està lligat per un ruc, que ens va explicant relats relacionats amb aquest simpàtic animal al llarg de bona part de la literatura i la història. Un text molt bonic, amb punts còmics i crítics, acompanyat de bona música i un elenc brillant. El muntatge està capitanejat de manera esplèndida pel Carlos Hipòlit; qui mostra un domini escènic brutal, capaç d’interpretar a diferents rucs, ruques i ruquets i fer gaudir, entendrir i riure al públic. Els qui li acompanyen, Fran García i Iballa Rodríguez, són […]

En aquesta oda a l’ecofeminisme, Míriam Escurriola ens porta per un viatge entre el storytelling i la performance del màrqueting per a passejar-nos emocionalment per llocs que passen de fer-nos gràcia a incomodar-nos. Sense donar-te ni compte, et fiques a una història que podria ser la de qualsevol que es preocupi mínimament pel nostre futur, que alhora parla de crisis existencials, professionals i personals i de quin paper juguem individualment en una societat capitalista, que busca tan sols el benefici econòmic i el creixement desenfrenat que ens portarà a un punt de no retorn més aviat que tard. Però què pots fer tu? Realment les accions individuals o de petits col·lectius importen? tenen impacte? el lloc en el qual treballes […]