Eirene Ramos

Las guerras de nuestros antepasados, és d’aquestes obres que no et deixen indiferent, que et toca a fons i sobretot si en la història de la teva família les guerres han tingut un paper cruel i que ha deixat empremta per sempre. El text de Delibes, en la seva adaptació d’Eduardo Galán, amb direcció de l’argentí Claudio Tolcachir, és una intel·ligent i delicada crítica a la absurdez de la violència i en conseqüència a totes les guerres. Un text que és història viva del nostre país, interpretat amb un mestratge sublim pel Carmelo Gómez acompanyat del Miguel Hermoso. Carmelo Gómez és d’aquests actors que mai defrauda damunt de les taules, és una delícia sofrir, gaudir i riure amb el seu […]

Sempre és un luxe gaudir d’una companyia amb mitjans, tant materials com de tècnica, com és la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico, perquè ja de partida, saps que qui ha estat triat i triada per formar part de la mateixa té un talent i una disciplina que ben dirigida, pot donar molt de si mateix. I així succeeix amb La discreta enamorada, de la mà de Lluís Homar, del qual també podem gaudir en escena. La companyia ens presenta una versió al més pur estil Segle d’Or (amb els seus apuntadors, amb regiduría per l’escenari…), però amb el toc personal d’aquesta jove companyia, que afegeix llums de neó, música en directe i un vestuari que em va semblar tot […]

A aquestes alçades del segle XXI, encara continuen existint uns certs temes que socialment es consideren tabú. Curiosament molts, m’atreviria a dir que la gran majoria, d’aquests temes dels quals no es parla, tenen a veure amb la dona, amb el que ens passa, amb els nostres moments vitals, amb no entrar en el marc que la societat patriarcal i capitalista té meticulosament preparat per a nosaltres. Amb callar més del compte, amb la solitud. Malparida va d’això, de donar veu a una realitat silenciada, que últimament ha pujat el volum, incomodant a un cert personal sanitari i a part del sistema de salut: La violència obstètrica. I què és exactament aquest tipus de violència? Es refereix a les pràctiques […]

Tic, tac, tic, tac, tic, tac…. Ser o no ser mare… és aquesta la qüestió? Ángela Palacios ens plateja aquesta pregunta a Salve Regina, una proposta en format monòleg amb molt d’humor, però que sense donar-te compta, et va calant dins, molt profund. Una proposta senzilla al mateix temps que molt visual, que, amb pocs elements fa màgia: un neó rosa com a límit de l’escenari, un carret de la compra, algunes nines i ninots i ja, però és que poc més necessita l’actriu per a omplir l’escenari. La seva presència, la seva veu, la seva història és l’element principal. I és que aquesta creadora, dramaturga i actriu és una tot terreny que sap molt bé com comptar una història […]

Quan vaig llegir la novel·la de Cristina Morales, Lectura Fàcil, que la tenia molt pendent i l’arribada de l’adaptació al teatre em va servir com a excusa per a clavar-li les dents, vaig pensar, ‘wow… A veure com nassos s’adapta això a teatre sense que perdi la potència del text’, doncs l’Alberto San Juan ho ha aconseguit. La versió teatral del premiat text és molt fidel al llibre, i sap retratar l’essència dels personatges i dels missatges principals de la Morales a l’escena. L’obra és, tal com el llibre, a l’una impactant, reflexiva, humorística i ens fa veure amb uns ulls molt diferents què significa tenir una discapacitat i fins a quin punt les persones amb alguna mena de condició […]