Els relats relacionats amb fets històrics al nostre país mai estan de més, sobretot quan s’utilitzen a mode de mostrar les atrocitats que s’han comès en els capítols més crus de la nostra història. Això ho sabia molt bé l’escriptora Almudena Grandes, autora del text original que podem veure adaptat a escena per l’Anna Maria Ricart, dirigit per la Carme Portaceli i protagonitzat per un elenc encapçalat per l’enorme Blanca Portillo.
Portaceli posa el seu segell particular a la Mare de Frankenstein, que, inspirada en fets i persones reals, s’ambienta a l’Espanya dels primers anys del Franquisme. Al centre psiquiàtric per a dones de Ciempozuelos, on resideix reclosa per parricidi l’Aurora Rodríguez Carballeira, el personatge interpretat per la Blanca Portillo. Un personatge amb idees conspiranoiques i obsessives que fascinen des d’adolescent al psiquiatre en Germán Velázquez, molt ben interpretat pel Pablo Derqui; que ja la coneixia des de feia temps. Tant que quan li proposen tornar a Espanya del seu exili a Suïssa, accepta malgrat saber que el seu futur en el seu propi país exercint la medicina de manera més humana i innovadora, no serà gens fàcil.
Amb aquest fil argumental de fons, se succeeixen els diferents personatges que acompanyen a aquest duo: la Maria Castejón, interpretada de manera sublim per la Macarena Sanz, completa el trio de protagonistes. Però és que cap dels personatges, i per tant de les actrius i actors, té desaprofitament: el director del centre psiquiàtric, els companys, el capellà, l’àvia de la María Castejón, la resta d’internes del centre psiquiàtric, les monges… En definitiva, l’elenc de l’obra és de 10. Tots els i les artistes que realitzen diversos personatges, els broden; canviant de manera ràpida i hàbil de registre en un obrir i tancar d’ulls.
L’espai escènic és senzill però efectiu, i si bé a l’obra pot ser que li sobri alguna escena, són precisament les que ens donen un respir del drama tan terrible que se’ns relata.
Blanca Portillo explicava a una entrevista que li feia especial il·lusió fer aquest paper perquè era gran amiga de l’Almudena Grandes. I allà on hi estigui, estic segura que l’escriptora es sentirà molt orgullosa d’ella i de tot el muntatge, que és un homenatge també a aquesta gran literata.