El Cirque du Soleil mai decep, cadascun dels seus espectacles és un regal per als sentits, però Alegria té una cosa molt especial: és una revisió d’un espectacle mític de la companyia en la qual, modernitzant algunes coses, han sabut guardar l’essència i la bellesa, amanint la representació amb una banda sonora que és exquisida, per a mi, la millor de les seves propostes que s’han pogut veure al nostre país.
Alegria té tots els elements perquè es pugui gaudir de 0 a 99 anys: els números, tots excel·lents, són molt variats, per a tots els gustos, salts de vertigen, joc amb foc, barres acrobàtiques, hula hoops infinits, trapezistes que juguen a volar mentre es cotonean al cel de la carpa… i números de gronxador i teles preciosos, realment poètics, amb moviments que semblen impossibles i que emocionen. Vaig plorar durant l’espectacle de pura emoció per la bellesa que els meus ulls percebien.
Tot això va esquitxant-se amb el punt humorístic que posen els pallassos espanyols Pablo Gomis i Pablo Bermejo, dos clowns brutals que fan riure alhora que creen moments súper tendres amb tots els seus números. És fàcil sentir-se de nou nena veient-los actuar, gaudint de cadascun dels seus números, són sublims.
En definitiva, si només poguessis veure un espectacle en aquesta temporada, aquesta sens dubte seria l’elecció que et permetria viatjar a la teva infantesa a través d’una fantasia infinita, plena de poesia, d’una execució perfecta i acompanyada d’una música amb una força increïble.