Com es gaudeix una sessió de bona comèdia teatral! Aquesta és la sensació que possiblement se’t queda després de veure la història de Filumena Marturano.
Benvinguda, benvingut a aquest relat en el qual t’endinsaràs tant punt travessis la porta de la Biblioteca de Catalunya, perfectament caracteritzada per l’ocasió. Aquest és un espai que, malgrat ser un edifici històric i per tant amb poc marge per a canviar “peces”, la Perla 29 sempre sap aprofitar de manera molt intel·ligent pels seus muntatges.
Dirigeix-te a la teva butaca, perquè durant més de dues hores, i tant bon punt t’asseguis, començarà la hilarant i alhora tendra història, explicada en napolità, català i castellà, dels motius que porten a la Filumena Marturano a enganyar al Domenico Soriano per a casar-se amb ell després de 25 anys d’enganys, menyspreus i negatives per part d’en Soriano.
La comèdia comença fort: la primera escena ja és un pic de veus, amenaces, faules, mentides i picades d’ullet que es repetiran durant tota l’obra. Aquest és part del seu encant, no et deixa descansar entre riures, clixés i secrets, tot ruixat amb unes interpretacions majestuoses per part de tot l’equip, però entre els quals destaquen la Clara Segura, que per a mi és segell de qualitat assegurada, i en Enrico Ianniello, un gran descobriment (els tics del seu personatge són una meravella per no parar de riure).
Sense revelar molt més de l’argument, aquesta tragicomèdia té escenes per a tots els gustos, personatges molt arquetípics i, una cosa que em va agradar molt, una picada d’ullet a la sororitat entre tanta bufonería maxuna.
La veritat és que m’agradaria donar les gràcies a companyies com la Perla 29 que tenen la “valentia”, en l’era de les novetats de 90 segons i del ‘usar i tirar’; de recuperar un text que ja havien representat i donar l’oportunitat a qui no el va poder gaudir i a qui vol repetir el viatge amb Filumena Marturano a la bella Napoli.