Carles Armengol Gili

La Calòrica porta anys sorprenent-me i deixant-me sempre amb la sensació de que encara no ho he vist tot, de que es guarden un as a la màniga per al proper espectacle… Vaig descobrir-los amb Sobre el fenòmen de les feines de merda, i des de llavors els he aplaudit la interessant però irregular El profeta, les genials Fairfly i Els ocells o la feliçment recuperada Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I. Amb l’obra que ens ocupa avui han tornat a provocar-me sorpresa i admiració. I és que no s’han conformat en tractar un tema actual i polèmic com el canvi climàtic, sinó que hi han barrejat metateatre, realitat i ficció, fals documental, paròdia i […]

Una sèrie de personatges es reuneixen per escoltar cançons. És un ritual, un aprenentatge o una mena d’exorcisme? Qualsevol resposta podria ser la correcta, perquè els personatges de Pablo Messiez passen sempre per una muntanya russa d’emocions… ja sigui a la recerca de respostes o simplement per sanar-se. Amb el ressò thekhovià de Les tres germanes, la trama fluctua entre la comèdia i el drama, mentre que les melodies es van succeint i el públic entra en una mena de comunió molt especial. Un del grans encerts d’aquest espectacle, que en té a cabassos, és el d’explicar-nos una història que parla directament de les emocions. Sabem molt poc dels detalls -què va fer el pare? quina terrible situació els ha […]

Darrera d’un títol com el d’aquest espectacle, un pot esperar un exercici pedant o autocomplaent que divagui sobre la mort, la vida… i tantes altres experiències humanes que tant agraden als intel·lectuals. Res a veure, però, amb la realitat. És cert que es parla de filosofia, d’economia i que hi ha unes quantes cites i uns quants referents cultes (el protagonista, de fet, és un professor universitari), però la senzillesa i la transparència emocional són les grans estrelles de l’espectacle. Tot va començar com una proposta de la Sala Beckett al director Àlex Rigola per tractar el tema de la mort. El que ningú sabia, ni el mateix director, és que la font d’inspiració del projecte seria el pare d’una […]

La Calòrica és una companyia jove, tot i que en els temps que corren portar deu anys resistint i encadenant espectacles interessants (El profeta, Fairfly, Els ocells, etc.) té un mèrit que bé calia celebrar. I què millor que celebrar-ho fent una mirada enrere i tornant als orígens, a aquell primer espectacle que va servir de pont entre l’Institut del Teatre i el món professional. La transició no va ser senzilla i La Calòrica ha estat molts anys recorrent totes les sales petites de la ciutat… fins arribar ara a l’escenari del Lliure de Gràcia, un espai que sembla fet a mida per a aquest espectacle que connecta irremeiablement amb l’esperit de la casa. I és que estic segur que […]

Pepa Plana és segurament la clown més important d’aquest país, i no em refereixo només dins del gènere femení. La seva llarga trajectòria i la sobrada qualitat dels seus espectacles la fan mereixedora de tots els elogis i de tota una corrua d’admiradors que va creixent amb els anys. El seu clown ha anat polint-se a base de teatres, espectacles de pallassos per a adults i la vocació d’acostar-se sempre a temes d’interès social. Com no podia ser menys, aquest cop li ha tocat el torn al feminisme, o millor dit al paper de la dona dins de la societat en general, tot i que Veus que no veus vol ser una reivindicació -a vegades amable, a vegades no tant- […]