Carles Armengol Gili

El 1667 el poeta anglès John Milton va escriure el que seria el seu poema més memorable, Paradís perdut. Més de 10.000 versos blancs, o sense rima, en el que es parlava d’Adam i Eva, però sobretot de Déu i el Diable. Una reflexió sobre la creació i els camins de Déu que va generar un fort debat i que va influenciar més endavant tant als il·lustrats alemanys com a molts escriptors i pensadors del romanticisme europeu. Ara Helena Tornero l’ha adaptat pel teatre, en un d’aquells exercicis impossibles que veiem de tant en tant en el teatre actual. El començament es fa feixuc i evidencia la naturalesa del text original, que no està pensat per ser dramatitzat. De totes […]

És curiós que tinguem a la cartellera un espectacle que parla de la importància del silenci en escena (el de la Portillo al TNC) i que per altra banda la Biblioteca de Catalunya ens ofereixi un exemple tan interessant amb aquest text de Dostoievski. Orgull parla de moltes coses, però fa del silenci un element tècnic molt interessant que Andreu Benito utilitza amb una perfecció absoluta. De fet, es tracta d’un text inquietant i intimista, també conegut com Krótkaia, Una noia dòcil o La sumisa. En ell, un home gran (prestamista de professió) explica la relació que va tenir amb una noia jove que va començar demanant els seus serveis i que va acabar convertint-se en la seva dona. La […]

L’any 2019 el dramaturg Juan Mayorga va entrar a formar part de la Real Academia de la Lengua Española, i ho va fer amb l’obligat discurs d’ingrés. Aquell discurs, que versava sobre la importància del silenci en el teatre, s’ha reconvertit ara en un espectacle que ha tingut gran èxit a Madrid i que ja ha esgotat les entrades al TNC. Teatralitzar un discurs o recrear la teatralitat de la situació (Informe per a una acadèmia, de Kafka, sense anar més lluny) sempre sembla una tasca impossible, però al final els resultats poden ser sorprenents. Mayorga ha utilitzat el seu text, però li ha donat completament la volta al fer que una actriu es faci passar per ell. Aquest artifici, […]

L’activitat teatral de Jordi Prat i Coll és inacabable i ben variada. Tant el veiem dirigint textos aliens (La Rambla de les Floristes o Vespres de la Beata Verge) com propis (M’hauríeu d’haver pagat), o bé al capdavant de musicals de petit format (Guillermotta o Requiem for Evita). Des de fa uns anys, som molts els que seguim les seves estrenes -ja sigui al TNC o en sales de proximitat-, tant per la qualitat dels resultats com per l’excel·lent direcció d’actors, autèntica marca de la casa. Fàtima torna a ser un text propi, i ja distingim en ell l’estil que li hem vist més recentment. L’obra ens trasllada a la part més fosca del barri del Raval, o de qualsevol […]

Hi ha històries que costa explicar, i molt més defensar o justificar. Són aquelles històries que superen el nostre enteniment i que sobrepassen allò que qualifiquem com a moralment acceptable. Relats terribles que han engruixit la història criminal de determinats països. Si parlem del Regne Unit, l’assassinat de James Bulger és amb quasi tota seguretat un dels més cruels i espantosos que es recorden, sobretot per l’edat de la víctima (dos anys) i per la dels dos assassins (deu anys). A Dirrrty Boys es parla justament d’aquests dos joves de Liverpool, començant per la seva dificultosa reinserció als voltants del 2019 i tirant cap a enrere, fins arribar a aquell fatídic 12 de febrer de 1993. Una estructura dramàtica curiosa, […]