Betty Enguix Silvestre

Una obra unipersonal que ens apropa a la realitat de viure en un lloc on comparteixes cultura i llengua però no un físic i, a la inversa, el que ocorre quan viatges a un entorn en el que, a priori encaixes però en el que finalment tampoc eres reconeguda com a igual. Parlem de racisme, de xenofòbia, de racialització. I per parlar-ne, Silvia Albert va molt més enllà de les paraules. Ens trobem davant d’un treball íntim i cuida’t. La posada en escena, senzilla però creativa, conté els elements necessaris per activar el nostre imaginari de la mà de l’actriu. Recrea situacions a través del joc amb objectes i la seua interpretació de tal manera que, com a espectadors, els […]

Pica, pica la vagina…. Pica sin gran disimulo…i quantes maneres se’ns poden ocórrer per alleujar aquesta sensació? Què ocorre quan ni així aquesta passa, i el que si que passen són els anys patint una malaltia tan freqüent i silenciada al mateix temps: la candidiasis. Una obra que engloba els diversos significats de la paraula que porta per títol: és blanca, senzilla, ingènua i sense malícia, com la seua protagonista, que parla d’aquets fongs que tan malament ens ho poden fer passar. Però aquesta vegada no. Quan parla una vagina (podem llegir a la fitxa tècnica que la idea original ha sigut de la vagina de l’Anna Tamayo), podem riure molt i passar una bona estona. Molts punts a destacar, […]

Aquesta obra neix de la residència de la companyia Mercè Solé a Porta 4 i es defineix com tragèdia surrealista. Ja quasi des de l’inici ens n’adonem que no podien haver trobat un concepte més adient, és exactament el que és. És tràgica, però en la justa mesura, per no portar-nos al pou i deixar-nos allà. És surrealista però en la justa mesura en la que ho podem entendre tot i gaudir d’un llenguatge i una estètica diferents. Amb una escenografia molt senzilla, transitem per tot d’espais diferents molt fàcilment. És senzilla, però molt treballada i cuidada per alimentar el nostre imaginari i fer que nosaltres construïm el que no hi és, fent-nos també partícips d’alguna manera. Ens trobem en […]

Ens trobem amb un escenari pràcticament buit, amb uns objectes ( i un vestuari) que es jugaran tot el temps per situar-nos en diferents atmosferes, diferents temps i diferents continents, alimentant el nostre imaginari. En escena 1 actriu, dues dones i l’aparició puntual d’algunes de les persones que les envolten. Paral·lelisme entre dues històries separades per una gran distancia tant espacial com temporal, i tan pròximes al mateix temps. Els nexes comuns entre aquestes dues vides, les metàfores i tot el que ocorre i al que es fa referència, està perfectament lligat a través d’un guió fantàstic, enginyós i dinàmic, que l’actriu ha interioritzat, sentim que ha fet completament seues les paraules. A més ens arriba clarament tota la feinada […]

Everybody needs a hat…on ens pot portar un barret? Espai Dual continua triomfant amb un espectacle que ja gira des de fa molt de temps i segueix esgotant entrades. La presentació ja ens posa en situació. Toca apagar els caps pensants i gaudir. De fet, no podem fer altra cosa, ja que des del minut u ens atrapen amb una proposta tan curiosa com divertida. Un ESPECTACLE a molts nivells, amb molta diversitat tan ben entrellaçada que crea una unitat molt rica. Tots els llenguatges cobren força gràcies a la combinació amb els altres: un gest pot dir molt, però quan s’acompanya en el moment precís de la manera precisa d’un so, cobra una altra dimensió. I així tot el […]