No es país para negras
28/09/2018
Coneixem aquesta realitat?

Una obra unipersonal que ens apropa a la realitat de viure en un lloc on comparteixes cultura i llengua però no un físic i, a la inversa, el que ocorre quan viatges a un entorn en el que, a priori encaixes però en el que finalment tampoc eres reconeguda com a igual. Parlem de racisme, de xenofòbia, de racialització. I per parlar-ne, Silvia Albert va molt més enllà de les paraules.

 

Ens trobem davant d’un treball íntim i cuida’t. La posada en escena, senzilla però creativa, conté els elements necessaris per activar el nostre imaginari de la mà de l’actriu. Recrea situacions a través del joc amb objectes i la seua interpretació de tal manera que, com a espectadors, els vivim amb ella. Sentim que estem allà, en aquell moment vital seu, acompanyant-la. A més ens trobem amb un bon treball de cos, precís i net, així com un suport audiovisual que, per altra banda dona un joc extra amb les ombres que projecta la figura de l’actriu sobre aquest.

 

Fem un viatge pels estereotips que porten a prejudicis i a una discriminació directa. Dur, mostra veritats enormes d’un manera molt directa. I, tot i així, no resulta més incòmode i agressiu del que ja carrega, per natura, portar a l’escenari un tema com aquest. Incomoda, porta a la reflexió, però ho fa des d’un punt constructiu i, com ja havia comentat, íntim i cuida’t. Molt personal.

 

 

Tot el que necessites per anar al teatre

No es país para negras

No es país para negras

No es país per negras és una comèdia dramàtica, que et congela el somriure

Sant Sebastià 1976, neix Silvia Albert Sopale una nena negra en una família de negres a un país de blancs. Al costat d’ella viurem 40 anys i veurem com les cançons populars i anuncis televisius van marcar a una generació.
Representant diversos personatges i servint-se del llenguatge físic ens mostrarà humorísticament diferents punts de vista sobre: el racisme, la sexualitat de la dona negra i la identitat.
Viatjarem a l’Àfrica on l’espectador descobrirà que tot i ser la terra mare aquest tampoc és el seu lloc.
Es servirà dels seus records i dels de tota una comunitat per explicar part de la història no explicada fins al moment, la història de les dones negres Espanyoles.

“Cuando me quede embarazada de mi hija, hace 2 años, comence a sentir la necesidad de buscar referentes para ella y descubrí algo de la realidad de los negros en España, realidad siempre presente pero a la que yo vivía de espaldas; el racismo invisible, el racismo positivo, el racismo sutil del que… si te quejas, te tachan de paranoica. Esta obra es mi legado para mi hija y mi manera de cambiar el mundo cercano, el día a día, de crear conciencia, plantear un debate, estimular a la reflexión. Es una obra autorreferencial en la que doy voz a los afrodescendientes en España, e intentamos evitar las miradas paternalistas sobre África. No es país para negras es una obra que habla de que el lugar no está fuera, sino dentro” Silvia Albert

Amb el suport de: Hibiscus Asociación de Afroespañolas y afrodescendientes i Colectivo ob-scènics

 

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Anna
    12345

    “Must see”

    19/05/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Amb totes les sessions de la setmana passada esgotades, la Sala Fènix va programar una funció ahir dilluns el que em va permetre anar a veure aquesta obra, la segona del cicle Dona’m veu. Escrita i interpretada per l’actriu Silvia Albert Sopale i dirigida per Carolina Torres Tópaga, Silvia espanyola nascuda a Donostia, ens fa arribar tot fent un recorregut per la seva experiència personal que va des de la infantesa fins als nostres dies i que va començar al col·legi on en lloc de cridar-la pel seu nom li deien “negra” i han transcorregut 40 anys i les coses han canviat molt però molt poc. Sense culpabilitzar ningú, reclama una reflexió sobre la necessitat que la nostra societat reconegui la seva pròpia diversitat. Amb certa ironia i sarcasme va desgranant fets que han marcat la seva vida, sentir-se rebutjada laboralment, sexualment, en l’àmbit social i patir aquest racisme subtil i invisible del que a Espanya som pioners. Sense escenografia, que no cal, i amb el suport d’uns audiovisuals i una perfecta il-luminaciò que reflecteix ombres a la pantalla, Silvia Albert fa un treball extraordinàri i tot i que ho atenua amb tocs humorístics, el relat fa que la indignació vagi in crescendo. Ara surt de gira per Espanya però confio que la tornin a reposar, cal veure-ho. #salafenix

    02/10/2018
Articles relacionats
Sílvia Albert: "De veu ja en tenim, no cal que ens la donin, només que ens escoltin"

Sílvia Albert: "De veu ja en tenim, no cal que ens la donin, només que ens escoltin"

13 Febrer 2019

Per Sem Pons / @semponspuig 5 anys i més de 100 bolos avalen l’èxit de No es país para negras, un espectacle creació de Sílvia Albert, on narra la seva […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.