Betty Enguix Silvestre

Només entrar a la sala, la visió a l’escenari de la increïble escenografia que l’habita, ja és un presagi del que ens espera els pròxims 90 minuts. Grandiositat, força, fermesa, presència, majestuositat, contundència. Ens trobem davant d’una obra plàstica en moviment, d’un concert escènic, de teatre musical, d’un recital dramatitzat, d’una mescla d’arts i disciplines que componen una poètica extasiant. Una tempesta d’estímuls constant que ens col·loca en un grau d’intensitat màxim i ens atrapa, com ho feien els versos de la poetessa que inspira l’obra, de la que tan pocs ens han arribat. Qui va ser Safo? La figura d’aquesta dona que va viure en l’antiga Grècia, ens és presentada amb l’essència que devia destil·lar. Una d’aquestes dones pioneres […]

Què ens hem equivocat? L’escenari està completament buit! I prompte ens adonem que és necessari perquè ja s’omple del tot amb la proposta des del principi, no cal més escenografia. En aquest cas la companyia Parking Shakespeare posa en escena al mateix William Shakespeare per presentar-nos l’obra i dirigir-la obertament per a nosaltres, tot un esdeveniment. I a continuació comencem a conèixer tots els personatges de manera esglaonada, amb un ritme molt ben triat perquè cadascun tingui el seu espai, però no es faci llarg. Cadascun troba el seu moment i la seva manera per ser presentat molt clarament, pel que ja podrem intuïr el seu rol. Paper que totes les intèrprets han jugat d’una manera natural i autèntica. I […]

Dues dones omplin tot l’escenari per iniciar un relat d’una manera pròxima, com una conversa de taula amb un te un dia d’hivern. Amb les primeres frases ja veiem que tenen una mateixa realitat que han viscut d’una manera diferent. Són la Pilar i la Carme, que ens acosten la història de la vida a les colònies tèxtils del segle XIX en clau de dona. Ens fan entrar en un micromón dins del món global que el contenia, a través de petites històries personals que, sumades, conformen la història general. Això és el que eren aquestes colònies: més que ciutats en si, eren petits mons sencers, permeables al que ocorria més enllà de “les seues fronteres” però amb la seua […]

L’habitatge és un dret que la Constitució empara i contempla a l’article 47. No ha de ser una mercaderia amb la que fer negoci, com està passant actualment. L’obra Casa, de la companyia Cross Border, amb la direcció de Lucia Miranda i la interpretació de Pilar Bergés, Ángel Perabá, Efraín Rodríguez, César Sánchez i Macarena Sanz ha arribat al Teatre Lliure de Gracia, que li farà de casa encara una setmana més. És una obra de teatre Verbatim, amb molt de dinamisme i molt de joc. Hi ha diversitat de propostes escèniques durant l’hora i mitja que dura. Molts personatges diferents habiten un espai escènic amb molta bellesa i molt cuidat, que suma i potència al discurs i l’essència de […]

Enric! Enric! I una mà que s’enlaira i saluda. Som capaços de canviar els nostres codis de comunicació habituals per adaptar-los a persones que en tenen uns altres? La diversitat funcional a escena per apropar realitats que potser no tenim en el nostre dia a dia. La companyia dels Pirates ens mostra a partir de les seues pròpies vivències com a companyia i, concretament de les del seu escenògraf, Enric Romaní, com és la vida d’una persona que pateix sordesa des de petit. Una obra senzilla però completa, ja que hi ha text, cançó, moviment, projeccions amb fotos i testimonis de l’entorn de l’Enric,…Un mix de diferents disciplines per arribar a comunicar, al seu temps, el que volen fer arribar […]