Betty Enguix Silvestre

Inici en blanc i negre per representar un clàssic. Però per molta serietat que vulguen destil·lar en aparença, l’essència Rhum està present. Només la manera que tenen de dir-nos que apaguem els telèfons mòbils ja és un gag fantàstic en si mateix. A partir d’aquí assistim una vegada més a un desplegament d’imaginació grandíssima, materialitzada en objectes, instruments, cançons,… que se succeeixen a un ritme que no es perd en cap moment. Són pallassos, sí, i com a tal trenquen amb la idea preconcebuda i uniforme que pot tenir molta gent sobre els espectacles d’aquests personatges. I al mateix temps fan gags clàssics i compleixen criteris del gènere. Però van molt més enllà i la qualitat és immensa. Tot té […]

Encara no hem entrat a la sala, que ja trobem personatges ben particulars caminant atabalades entre el públic i donant consignes i premisses. Però… són personatges? Són les actrius? Juguem en la zona de frontera i, amb aquest desconcert inicial, entrem a sala per continuar jugant. Aquesta proximitat i espai desdibuixat entre caracterització i realitat ens acompanya al llarg de tota l’obra. Entrem en un univers que va en acord amb això, amb una realitat paral·lela, etèria, curiosa que habiten éssers mitològics. Bé, éssers mitològics, animals, elements curiosos,… tot pot trobar el seu lloc i és possible en aquesta excèntrica fabula, fins i tot nosaltres com a públic. La Peleona juga amb nosaltres, juguen entre elles, juga el text, l’escenografia […]

L’habitatge és un dret que la Constitució empara i contempla a l’article 47. No ha de ser una mercaderia amb la que fer negoci, com està passant actualment. L’obra Casa, de la companyia Cross Border, amb la direcció de Lucia Miranda i la interpretació de Pilar Bergés, Ángel Perabá, Efraín Rodríguez, César Sánchez i Macarena Sanz ha arribat al Teatre Lliure de Gracia, que li farà de casa encara una setmana més. És una obra de teatre Verbatim, amb molt de dinamisme i molt de joc. Hi ha diversitat de propostes escèniques durant l’hora i mitja que dura. Molts personatges diferents habiten un espai escènic amb molta bellesa i molt cuidat, que suma i potència al discurs i l’essència de […]

Color, dinamisme, ritme. Ritme trepidant, que no estressant. Ritme molt ben portat que no decau en cap moment i que ens fa estar presents, com presents estan de principi a fi els personatges. Personatges molt ben treballats, amb molt de joc i molta creativitat, tant a través del cos com de la paraula. Excentricitat de qualitat amb contingut. Humor i absurd com a vehicle d’un missatge potent on apareixen figures com la democràcia (que no estava morta, la que estava morta era Rita!), l’autoritat, l’administració pública, l’esglèsia,…i un capitalisme Dj que intenta explicar que tot el que vivim en el seu nom és una mala interpretació d’un missatge que una vegada va donar per ajudar a un pobre home. Crítica […]

Allò important no és qui tu creus que eres, sinó qui eres per a la societat. I és això el que et situarà i et marcarà, tot i que intentes camins diferents. Avui eres una persona i en un moment… màgia! Un adolescent comparteix la seva quotidianitat amb nosaltres. De fet és així, la comparteix, no és que nosaltres l’espiem a través del pany de la porta, de càmeres o de cap finestra. Carlos ens té presents, ens mira, ens fa bromes, ens dona opinió i s’exposa completament amb la seua vulnerabilitat i els seus neguits. No amaga en absolut les seues emocions. I així és com de bon inici aquest personatge ens captiva i ens porta per on vol. […]