Betty Enguix Silvestre

La rutina té el seu encant. Té un ritme. Té tendresa. Crea complicitats. Ens fa reviure una i altra vegada moments riallers i tristots. Es creen unes relacions úniques entre uns persones úniques, cadascuna amb unes característique ben particulars que les fan igualment especials. I aquest és el primer que em ve al cap quan comença l’obra. D’una manera breu, concreta, senzilla i divertida sabem on ens trobem, amb qui i com són es relacions establertes. I comença la feina: ens endinsem en una fàbrica de boles de colors molt màgica, amb un magnífic treball en equip ( que intuisc que és el que hi ha per fer aquesta creació). Hi ha molt de diamisme, moments graciosos, moments de “guaaau”, […]

Curiosa, la veritat. M’he transportat com… a un univers paral.lel, molt oníric i molt real, al mateix temps. Molt de lo quotidià i de l’anar per casa amb un toc de cap al núvols. Fresca i graciosa, bona per passar una estona distendida. M’ha agradat especialment la manera de jugar amb el públic: ens involucren, hi som presents als seus ulls i interactuen de veritat, però no posen a ningú en un compromís .Juguen amb qui tenen davant al moment, i no fan un ” com si”. Molt bon treball de personatge per part dels 3, molt autèntics i creïbles tot i l’extravagància. I molt ben teixida també la relació entre el trio. Sûr le ciel de paris…

Clara i directa. Quins camins ens portaran a recórrer aquestes sabates? I aquelles? Fresca i original manera de contar-nos el que volen, amb un to conceptual i metafòric però perfectament comprensible. Un exemple de que es poden explorar altres llenguatges i no fer-ho tot literal sense oblidar que tens davant un públic a no perdre i al que vols fer arribar algún missatge. Tot i tenir un to còmic, es destil.len també per moments els sentiments desagradables que es presenten en la situació en la que es troben els protagonistes, de manera que no es cau en la superficialitat ni la frivolitat. Riem, però també tenim algún moment de respiració entretallada… Ritmes variants, canvis i evolució en els personatges, ús […]

Quantes “Jo’s” hi ha en mi? Des del primer moment l’actor deixa d’estar sol en escena a la vista de l’espectador. Com aconsegueix que un escenari tan gran amb una sola persona física estiga tan ple d’altres persones, de situacions curioses i extravagants, d’emocions de tots els colors…? Amb una gran qualitat de guió, que atrapa, sorprén i fa riure gairebé tot el temps. Amb un imginari ben ric i potens que ens transmet a través de visualitzar-ho ell sense perdre la concentració ni un segon, i amb una qualitat increïble en el treball físic. A més ens condueix a diferents atmosferes: quan ja estem una estona en un mateix espai i amb uns mateixos personatges, pam! canvi! no hi […]

Una magnífica opció per passar una estona de desconexió total amb la nostra realitat. Des que estàs entrant a la sala et submergeixes en un altre món al compàs d’un flexo de la llum amb so de violoncel, tocat per un ésser sortit d’un univers de fantasia. Ja a dins, l’escenografia no té desperdici, estem a una carpa de circ en una altra dimensió. Millor no perdre detall perquè cada element / instrument és més original que l’anterior! Interpretació molt autèntica, amb personatges molt aconseguits i ben defensats que desprenen una gran tendresa! Gags que desperten des d’un tímid somriure a la més gran riallada, senzillament perquè no ho busquen d’una manera forçada. En tot moment hi ha risc i […]