Betty Enguix Silvestre

Pocs actors, un escenari molt gran i tot i així ben ple! Ens submergim en un ambient fred i impersonal per tractar una cosa tan personal com la identitat. En aquest cas la falsa identitat. Estètica cuidadíssima i personatges molt treballats. Quan la interpretació és bona i hi ha un domini del cos i dels espais amb un imaginari ric per part de l’actor/acrtiu, no ens cal molt més als espectadors per entendre-ho tot i ,a més, completar amb la nostra imaginació. En aquesta obra en veiem un exemple. Ritme molt bo, amb moments lents i pausats i trencaments. Tot i així, encara no sé ben bé per què, se m’ha fet una mica llarga i no m’ha acabat d’atrapar […]

Dolça i amarga. Divertida i dramàtica. Veritats del món de l’espectacle, dels projectes vitals, dels desitjos i de la parella posades a sobre la taula. Molt interessant la manera en que es planteja tot perquè permet doble vivència: pots quedar-te amb la part d’humor i passar una bona estona però també pots entrar en la crua realitat que estan plantejant i es llegeix entre línies. Aleshores una mateixa escena i un mateix diàleg pot fer-te riure o remoure’t realment fins causar una miqueta d’angoixa. Som qui voliem ser fa 10 anys? Ens agrada la nostra feina? Sortim de la nostra zona de confort? Ens aporta felicitat la seguretat de la zona de confort? Recomanable tant si vols passar una bona […]

Exemple de que de vegades gran pressupost,bon gust i qualitat es poden trobar, i d’aquesta unió sorgeixen caramelets com aquest! Sí, és musical per a nens. I que feia jo allà? gaudir com una enana des del minut 1! No us deixeu guiar per prejudicis amb el que fa el director a la tele o pel fet de ser un espectacle familiar, millor passar per sobre d’això i viatjar a un altre planeta durant una estoneta. Bé, a diversos planetes, tots situats en aquest univers tan màgic que es crea ja per tercer any a la sala Barts. Destaque que com a persona no massa fan dels musicals, no se m’ha fet gens pesada, trobe molt adequat el número de […]

Enric! Enric! I una mà que s’enlaira i saluda. Som capaços de canviar els nostres codis de comunicació habituals per adaptar-los a persones que en tenen uns altres? La diversitat funcional a escena per apropar realitats que potser no tenim en el nostre dia a dia. La companyia dels Pirates ens mostra a partir de les seues pròpies vivències com a companyia i, concretament de les del seu escenògraf, Enric Romaní, com és la vida d’una persona que pateix sordesa des de petit. Una obra senzilla però completa, ja que hi ha text, cançó, moviment, projeccions amb fotos i testimonis de l’entorn de l’Enric,…Un mix de diferents disciplines per arribar a comunicar, al seu temps, el que volen fer arribar […]

Sense filtres. Podem veure a una amic o amiga de fa 10 anys sense els fitres que s’han anat construint al llarg del temps? Podem canviar aquets filtres i descobrir una nova relació? Què passa quan ens obrim a noves situacions, a noves possibiltiats? A escena, un exemple. Obra amb mooolt de text, massa per al meu gust. M’ha semblat molt explicativa i redundant, amb molta necessitat de clarificar el què es volia transmetre. Al mateix temps, moments en que l’expressió corporal ha sigut l’única protagonista, i que deien més, que ho deien tot. Molt ben trobats, molt bonics. Hi ha escenes divertides i ben jugades, amb complicitat amb el públic i que han omplert la sala de rialles. Tot […]