Anem a parlar de l’ABÚS SEXUAL així, amb majúscules, d’una manera directa i fent soroll! Sense dobles sentits, ni eufemismes, ni maquillatge. Des del minut 1 fins a l’últim d’aquestes dues hores que passen sense ni adonar-nos-en. Tenim massa estímuls i emocions com perquè el temps siga una variable important.
Els primers missatges i el format ja són una declaració d’intencions: aquí no venim a entretenir-nos còmodament asseguts a una butaca després de tot el dia, aquí venim a remoure vísceres: cervell, cor, estómac…, i les que es posen pel camí.
Amb aquesta obra, Bàrbara Mestanza ens exposa les diferents cares del prisma que implica l’abús sexual, més enllà del moment i el fet en si, que sols representa la punta de l’iceberg. Aborda el que suposa a escala personal, les veus de la gent propera, la dimensió social, suma discursos i entrevistes a persones professionals en matèries vinculades… tots els elements que repercuteixen en la vivència d’una situació així que, lluny de ser un episodi aïllat es dona massa sovint en el món patriarcal en què vivim. I a tota classe de dones. “I per què no vas fer res?”. La culpa, un dels elements claus d’aquest sistema.
L’escenari és compartit, molt encertadament, amb Pep Ambrós. Entre ells hi ha una complicitat, una escolta i un llenguatge comú que només fa que potenciar el discurs i l’actuació l’un de l’altre. De fet, tota decisió a diferents nivells juga a favor de la peça: l’ús dels audiovisuals, de la música, de l’escenografia, del treball de cos, dels personatges, dels elements… tot troba el seu lloc i el seu paper per a que el ritme no decaiga, que el missatge siga clar i directe i que emocions de tota classe i condició ens acompanyen tot el temps, és impossible la neutralitat davant aquesta proposta.
Obres així deurien ser d’assistència obligatòria per a tots i totes. Com a mínim podríem començar pels i les adolescents, per poder caminar cap a un món en què això no es donara del que, malauradament, encara n’estem lluny.
Tant torrencial com delicada. Abrupta i respectuosa. Com la situació en si que ens exposa. Una muntanya russa d’emocions. Som pesades? Tenim la pell molt fina? I per què no vas fer res? I per què no vas fer res? Ja, però…, i per què no vas fer res? Aneu a viure aquesta obra i en parlem!
