Posem llum sobre la qüestió amb la veu de les protagonistes

Què cantaran els treballadors del camp, quan el camp sigui un camp de plaques solar? Una central energètica, vaja, diguem-ho pel seu nom. A través de les seues cançons, ens arriba una part de la nostra història. Ens arriben les històries quotidianes que no solen transcendir per no ser considerades d’importància. El camp i la feina agrícola no tenen valor. Les històries de les persones que hi viuen i hi treballen tampoc. I el seu art, com són les cançons de batre, no estan entre els hits més escoltats. Aleshores tenim el terreny preparat perquè vinguen les grans empreses energètiques a fer el seu negoci. I el que passa en aquelles terres, en aquelles terres es queda. O no…?
Gràcies a obres de teatre com aquesta o pel·lícules com Alcarràs aquestes situacions van més enllà de les hectàrees que ocupen els camps que les pateixen i arriben, fins i tot a territori urbà, a persones a qui tot allò els sembla una altra dimensió, però que a través d’aquestes propostes se senten interpel·lades i poden ser sensibles a una problemàtica, de la que en realitat, també en són partícips.
Una bona colla de persones implicades en el projecte de la construcció de 168 plaques fotovoltaiques a Sant Martí de Tous, en la seua majoria veïns i veïnes, ens expliquen el que està passant i com ho viuen a través de l’Alba Valldaura, Martina Tresserra i Ireneu Tranis, concretament a través de la seua oïda, ja que l’obra utilitza teatre verbatim. A partir de les paraules que aquesta gent el xiuxiueja a les oïdes, el cant, els ritmes i, per descomptat, la llum, ens arriba el que allí ocorre amb tots els sentits . El format és molt proper i delicat, jugant amb elements i propostes artesanes i terrenals en combinació amb jocs de llums i escenes més futuristes per dir-ho d’alguna manera, perquè en realitat, tot i tenir una estètica futurista, ja són ben presents.
El teatre té molt de potencial com altaveu ( què no és el mateix que donar veu, perquè no hem d’oblidar que veu ja tenen les persones de les quals parlem, en aquest cas fins i tot està enregistrada!) per donar a conéixer realitats que d’altra manera serien absolutament invisibles. Però per poder tenir un efecte real ha de ser autèntic. S’han de portar a escena aquestes realitats que realment ens mouen. Ha de ser el tema el que ha de fer de motor creatiu. Si pensem una temàtica des del cap i la portem a escena sense sentir-nos realment interpel·lades, es podrà fer art, fins i tot de qualitat, però esdevindrà més un producte estètic únicament que no un producte estètic amb la capacitat de crear una reflexió col·lectiva mobilitzadora. I en aquest cas transmeten la seua implicació amb el que ens estan contant. Ens arriba com els interpel·la a ells i, des d’aquí ens interpel·la fortament també a nosaltres, fent nostra per un moment aquesta causa.
És un exemple de com es pot fer teatre de qualitat d’una manera senzilla, cuidada, acollidora i amb un missatge social i polític autèntic. Després d’assistir a aquesta representació és impossible restar indiferent cada vegada que escoltem conceptes com » energia verda», » energies renovables», » energia solar», «plaques» i el nom d’un de tants pobles afectats: Sant Martí de Tous.
No perdeu l’oportunitat de gaudir de la feina que ha fet aquest equip.