Andreu Rami

El Parc de l’Estació de Nord acull de nou una cita imprescindible dels estius barcelonins: les adaptacions contemporànies a l’aire lliure de les comèdies de William Shakespeare. A Barcelona s’ocupa d’aquesta empresa (que també gaudeixen les veïnes de ciutats com Nova York, Montreal, Londres o Louisville) la companyia Parking Shakespeare, qui cada any encarrega a un dramaturg que revisiti les obres més populars del bard anglès. Enguany la directora i dramaturga Marta Aran (Els dies mentits, La noia de la làmpada, La segona Eva) adapta i sacseja Nit de Reis (o el que volgueu), una de les comèdies d’embolics més hilarants de l’autor. Dos bessons naufraguen amb un vaixell de la Transmediterrània. Separats per l’accident i sense conéixer quin ha […]

Posa-li el micròfon a qui sol estar callat i dona-li espai i confiança per a que parli. No sóc periodista, ni psicòleg, però suposo que aquesta deu ser una de les màximes que t’ensenyen el primer any de carrera. I aquesta festa de vigilants de museu, la Gardien Party que ha convocat el Festival Grec, bé que la segueix. Mohamed El Khatib és un creador que treballa en la línea del teatre documental i el retrat de la vida quotidiana. En aquesta ocasió aplega a una sala del Museu Nacional d’Art de Catalunya a vuit vigilants de museu d’arreu del món: Rússia, França, Estats Units, Suècia… fins i tot una petita incursió d’un vigilant real del MNAC. Treballadors altament qualificats […]

Si no coneixes l’Albert Pla, deixa de llegir aquest text i ves a Youtube a descobrir-lo, posa’t els seus discs i delecta‘t amb una de les veus més singulars del panorama artístic català. El cantautor s’amaga darrere d’un personatge de veu dolça i aparença fràgil, que juga en el límit de la seny i l’infantilisme. És aquell boig a qui se li escapen veritats com temples i bajanades monumentals, una rere l’altra, sense filtre ni aturador. L’escut protector de la bogeria permet al cantant i bufó llançar missatges absolutament subversius, proclames antisistema o destrossar la idea de l’amor romàntic. “Mega transgressor!”, penses quan el veus. Però res més lluny: els bufons porten entretenint a la societat amb aquesta barreja d’humor […]

Plomes, lluentons, una vida amb llums i ombres dedicada al teatre, nostàlgia, salseo vintage del bo, flow 1970 i cançons de penis. Si fins aquí t’ha semblat interessant, continua llegint. La gent de la Barceloneta té un caràcter especial. Aïllats durant dècades de Barcelona per unes vies de tren que tallaven l’accés al barri –a l’altura de Pla de Palau–, la proximitat amb el mar, la tradició tant obrera com marinera i la humilitat obligada pels que creixien apinyats en quarts de casa han deixat la petja en aquest esperit tan mediterrani: passional, comunitari, obert i generós. I així és la diva de la Barceloneta, Loles León, que ens convida a passar una nit amb ella per repassar una extensíssima […]

El transvestisme d’aquí i d’allà sempre ha triat a la seva diva local (més universal) per a fer-li homenatges a través de l’encarnació i resurrecció del mite i figura en qüestió, uns arquetips culturals que es converteixen en descarada arma política quan pugen als escenaris marginals dels tuguris més petards de la ciutat. Al sud d’Espanya, és Lola Flores; a Madrid, els xotis i cuplets amb la veu greu de la Sara Montiel; Pirineus amunt les celles fines i la veu melancòlica d’Edith Piaf; a Alemanya, la mirada penetrant de Marlene Dietrich. Cada país té una o més dives que mereixen ser imitades gest a gest, cançó a cançó, amb playbacks com Miguel Bosé a Tacones Lejanos, lipsincs hiperventilats estil […]