Andreu Rami

La companyia argentina Banfield Teatro Ensable es va fundar l’any 1996. Capitanejada per l’autor i director Nelson Valente, van arribar a tenir un important centre cultural amb diverses sales per teatre i concerts a Lomas de Zamora, al cor de Buenos Aires, que va haver de tancar a finals de 2020. La pandèmia va acabar amb un espai que havia impulsat un històric d’espectacles d’èxit com El loco y la camisa, El declive o Solo llamé para decirte que te amo (totes elles s’han pogut veure a Barcelona amb la complicitat de La Villarroel i el Teatre Romea, qui al llarg dels anys han anat teixint una bonica relació amb la creació portenya), però no va acabar amb la companyia, […]

Celebrar que ens arribi la Compañía Nacional de Teatro Clásico a Barcelona és celebrar l’anomalia que per les dinàmiques culturals del país sovint ens priva a tots els que no vivim a Madrid de gaudir d’aquesta excepcional institució estatal que revisita constantment el patrimoni escènic espanyol, especialment del Segle d’Or. El Teatre Romea ha establert una feliç aliança amb Lluís Homar, qui dirigeix la CNTC, i que l’any passat ens va oferir Lo fingido verdadero, una peça de caràcter més reflexiu i espiritual, i que enguany han optat per La discreta enamorada. Aquesta comèdia clàssica d’embolics, amors fugaços, equívocs i fregolisme és un valor tan segur com el tipo fijo que aconsellaven els assessors hipotecaris passats de voltes de la […]

Sortir-se de la línea i trencar la norma social no és un camí fàcil. No ho va ser tampoc per a l’Alan Montoliu, el noi de Rubí que es va treure la vida l’any 2015, després de patir assatjament a diverses escoles. Havia iniciat la transició de gènere. El tràgic final de l’Alan va causar un gran rebombori social i va posar en evidència la gravetat del bullying, present a tots els centres educatius, que des d’ençà han anat integrant uns processos de prevenció i detecció que malauradament no han aconseguit extingir aquesta xacra social. Per recordar i homenatjar la valentia i el tràgic desenllaç de l’Alan, la productora WeColorMusic, capitanejada per Mateu Peramiquel i Mar Puig, han creat un […]

Arthur Miller és un dels grans autors del segle XX i Tots eren fills meus és un dels puntals de la santíssima trinitat del dramaturg, juntament amb La mort d’un viatjant i Panorama des del pont. La crítica a la idea del somni americà i la hipocresia de la societat nord-americana post-Segona Guerra Mundial és una constant als textos d’un autor que va viure en carn pròpia la ruïna de l’empresa tèxtil familiar durant la Gran Depressió i la persecució política als artistes sospitosos de simpatitzar amb el comunisme durant els anys cinquanta. És per això que les seves històries no són amables ni complaents: enfronten les realitats conflictives d’una societat en tensió permanent. Tots eren fills meus mostra les […]

Repeteixo You say tomato després d’uns anys, en una mena d’examen de revàlida personal, per comprovar si el boníssim record que m’havia deixat la comèdia dramàtica signada per Joan Yago (La calòrica) continua fent-me vibrar com va fer ara fa uns anys. Han canviat moltes coses des de llavors. Per començar, les dues sales on es va representar, la Muntaner i el Capitol, han desaparegut. Bastant poètic si fem cap a què aquesta joia escènica interpretada per Joan Negrié i Anna Moliner va, precisament, d’assumir i encarar amb valentia els canvis i les pèrdues. Dos artistes, en Santi i la Rosó, preparen un despropòsit de recital de cançons d’amor de tots els temps en una sala de teatre tronada en […]