Andreu Rami

Vivim hiperestimulats. Potser és pel ritme frenètic a què ens aboca la societat contemporània. Potser és que ens passem el dia trinxant-nos el cervell consumint continguts a ritme d’algorisme: 20 segons de flipada i au, a xalar amb una altra cosa. Vídeo de gatet, cançó increïble, incendi destructiu, alguna cosa que t’emprenya, promo de la ultradreta, horòscop, mem… i així en un bucle infinit d’estímuls. I és aquí on podríem preguntar-nos quin sentit té el teatre, si una petita pantalla ens ho dona literalment TOT a un ritme contra el qual és molt difícil de competir. Ara tens una oportunitat de comprovar com el teatre sempre serà insubstituïble. Pots tenir el mateix que a la pantalla però en viu, que […]

Sí. El càncer és una puta merda, i pràcticament tothom que porti una mica de vida recorreguda se l’haurà topat en algun punt del camí. Sempre arriba per sorpresa i en el pitjor moment. Pitjor? En realitat mai hi ha un bon moment per rebre un diagnòstic sobre el qual, l’única certesa que pots tenir, és que et canviarà la vida de cop. Les derivades dels tumors s’han abordat des de moltes perspectives de la ficció, principalment dramàtiques. El tema acompanya. Però l’humor també és un vehicle ideal per llevar ferro i normalitzar la realitat d’aquelles persones qui han transitat el temible “pèsol, bony o bulto” al seu cos. El càncer arriba als escenaris de la mà de Cristina Clemente, […]

El llibre El Fil Invisible de Miriam Tirado feia temps que aixecava passions entre mares i pares. En poc més de 60 pàgines ens explica el secret que amaga una de les parts més curioses del nostre cos: el melic. D’allà, explica, ens surt un fil que ens vincula, més enllà del temps i de l’espai, amb totes les persones, animals i coses que estimem. Aquesta història que protagonitzen la Nura, una nena molt curiosa, juganera i imaginativa, i la seva mare (Beth Rodergas), amb tres carismàtics companys de classe, ajudarà a petits (i grans, que de vegades ens n’oblidem) a entendre com els lligams i els vincles emocionals continuen presents encara que estiguem físicament separats d’aquells a qui estimem. […]

L’humorista, presentador i escriptor francès Laurent Baffie és un dels autors teatrals més taquillers de les darreres dècades. La seva obra de capçalera, Toc Toc, utilitzava el trastorn obsessivocompulsiu per construir una comèdia dinàmica, amb personatges estripats, estirabots i slapstick. Una maquinària humorística precisa amb un sol objectiu: fer esclatar al públic en rialles. Aquest esperit de joc i diversió es manté a Bonobos, una comèdia escrita l’any 2011 i que arriba ara a Barcelona per tornar a posar les discapacitats com a disparadores de situacions hilarants. En aquest cas són tres amics (un cec, un sord i un mut) que decideixen organitzar un speed dating veïnal per aconseguir lligar (sucar el melindro) sense ser jutjats per les seves diversitats […]

Quan el Cap d’Any de 1977 Nile Rodgers i Bernard Edwards, dos dels membres del grup musical Chic, van intentar entrar a la discoteca Studio 54, no els van deixar passar. No constaven a cap llista de convidats i, vestits amb les seves millors gales, van tornar-se’n cap a casa. Poques hores més tard, enrabiats i decebuts amb l’establishment que els vetava l’accés a un món de glamur i reconeixement, van compondre a raig un dels hits indiscutibles de la música ballable: Freak Out!. És de justícia poètica que el dissenyador Jean Paul Gaultier utilitzi aquesta peça, amb la seva incessant tornada “Le freak ces’t chic“, com a himne del gran cabaret que ha produït per celebrar-se i reivindicar la […]