Andreu Rami

La fantàstica nova proposta del dramaturg argentí Nelson Valente m’ha fet recordar la meravellosa El loco y la camisa que vam poder veure fa uns anys, però també d’altres comèdies com El Nom, Un Déu Salvatge, Caiguts del Cel… Trobo que els argentins i els francesos (i també catalans com Jordi Galcerán, Sergi Belbel o Jordi Casanovas) tenen un especial do per crear comèdies costumbristes, de tresillo, on plantegen una situació casolana, rutinària, que acaba saltant pels aires tot deixant al descobert la cara oculta i perversa de la “bona societat”. Si bé els francesos retraten més classes mitges i benestants, els argentins tenen una gran capacitat per mostrar les misèries de les classes treballadores, estrats de la població popular […]

El Trio Les Cot s’endinsa en les cares polièdriques de l’amistat tot estirant el fil d’amor incondicional que uneix a tres amigues de tota la vida. La voluntat d’una d’elles de ser mare soltera, i la notícia que l’admeten a un procés de fecundació urgent a París, les empeny a un divertit i emocionant road trip on pot passar pràcticament qualsevol cosa. Aquest petit musical de nova creació potencia les veus dolces i ben empastades de Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral, gràcies a les boniques composicions -molt musicaleres– d’Óscar Peñarroya i una posada en escena funcional que centra l’atenció de l’espectador en les cançons. Les tres amigues es mostren decidides, però la realitat sempre és més complexa i […]

Anem a començar pel més assenyat: NO ET PERDIS PER RES DEL MÓN EL MUSICAL DE BILLY ELLIOT. Em declarava fan absolut de la pel·lícula del nen ballarí, però ara em faig devot de la seva versió musical. Intento explicar perquèen cinc punts: 1. La increïble partitura d’Elton John et farà vibrar d’emoció. La composició beu de la tradició de el musical però la impregna de pop-rock i del seu incommensurable talent per crear melodies, sempre genials en les balades. Les cançons flueixen per un excel·lent llibret i et mantindran amb l’emoció a flor de pell i el lacrimal hiperactiu. 2. fliparàs amb l’enorme talent dels nens de l’elenc. Es em va desencaixar la mandíbula amb el primer número de […]

La mort és un tema delicat, per riure-se’n. A tothom li toca d’aprop, i tothom l’acabarà abraçant, però quan algú s’atreveix a trencar el tabú per fer-ne broma amb enginy, les rialles estan assegurades. El dúo Lolita Corina porten més de 7 anys representant aquest funeral on hauran d’assumir la seva pròpia mort. Me l’havien recomanat amb entusiasme, i no em va defraudar: és divertit, viu, senzill i sense pretensions. El muntatge cavalca entre la comèdia, el clown i el teatre gestual, i les actrius dominen a la perfecció el ritme, l’expressió corporal i el llenguatge, per regalar-nos un joc que té com a únic i lloable objectiu fer riure i gaudir als convidats al seu delirant sepeli. Un aplaudiment […]

El tàndem creatiu que formen Àngel Llàcer i Manu Guix es reafirma com una garantia d’èxit i qualitat. Projecte que engeguen junts, projecte que et deixa bocabadat sota una intensa pluja de confeti. La nova producció de la clàssica comèdia musical La Cage Aux Folles de Broadway segueix la tendència creixent d’importar musicals d’èxit (Miserables, Cabaret, Rei Lleó, Priscilla, Dirty Dancing, Billy Elliot, West Side Story…), a la que hem d’agrair que hagi pujat el nivell dels actors i ballarins a cotes impensables fa pocs anys. La factura que presenta La Jaula de las Locas és impecable. La música de Jerry Herman sona de meravella conduïda per Andreu Gallén, i la sonoritat està tan ben treballada que sents l’orquestra al […]