Andreu Rami

El protagonista de l’eterna sèrie televisiva Cuéntame cómo pasó es retroba amb els escenaris per explicar la vida del Alcayata, un cantaor de flamenc amb una intensa vida consumida arreu del món, i una tèrbola relació amb el seu fill de qui va perdre la pàtria potestat. La proposta és idònia per als fans d’Imanol Arias o d’Aitor Lunas, el seu company escènic que s’ha popularitzat darrerament per protagonitzar la sèrie La Catedral del Mar. En cas que no siguis incondicional dels intèrprets, l’espectacle et pot semblar un tant irregular. La durada de l’espectacle és excessiva pel ritme que marquen els monòlegs, estàtics, amb un text difícil de seguir. La proposta escènica és interessant i l’èmfasi dels audiovisuals dinamitza la […]

El monologuista Victor Parrado presenta nou espectacle d’stand up comedy inspirat en el món del cinema (més en la forma que en el contingut). La recepció d’un Premi Òscar permet a l’humorista repassar alguns dels temes clàssics del món dels monòlegs, com les fases de l’amor i la nostàlgia dels temps escolars. No es talla un pèl en demostrar les seves dots de ball, però els moments més hilarants no els troba quan s’arrenca a cantar hits de la gran pantalla sinó quan fa gala de la seva gran capacitat d’interacció amb el públic, on es mostra ràpid i enginyós i connecta amb una platea que participa entregada en les seves ocurrències. Parrado aconsegueix el propòsit d’entretenir i fer riure […]

L’adaptació que Dagoll Dagom ha fet de Pèricles, Príncep de Tir és pura mediterrània. Els versos shakespirians, que narren la dramàtica succesió d’aventures que porten un príncep llegendari a rebotar per tots els racons del Mar Mediterrani, encaixen a la perfecció amb una selecció de cançons de Lluís Llach, que la companyia canta a capella amb uns arranjaments preciosos d’Andreu Gallén. Les percusions i ritmes tradicionals amb què acompanyen la veu es fusionen amb les complexes coreografies dissenyades per Ariadna Peya, i tot plegat genera moments de gran bellesa. De fet, trobo que la major virtut de l’especlacle és fer-te empassar un dels textos menys coneguts de Shakespeare com un veritable festival estètic. Mereixen també una menció les interpretacions, en […]

Què amaga el Ministerio del Interior? Què amaguen professionals de reputada trajectòria? Si mirem els noticiaris o obrim el Twitter a qualsevol hora (ja no) ens sorprendrà la gran quantitat d’escàndols relacionats amb secrets d’estat, mentides curriculars, trames de corrupció, robatoris indiscriminats de diner públic… Cada nou escàndol tapa l’anterior, i els protagonistes s’afanyen a amagar els plats bruts posant al damunt una vaixella encara més bruta. Però què passaria si el que es tracta d’amagar és l’aparició d’un extraterrestre que té la confessa voluntat de dominar la terra? Martí Torras Mayneris (Rhum, Rhumia, Divinas, La Taverna dels Bufons) dirigeix amb solvència aquesta comèdia marciana de l’economista i escriptor Trias de Bes, que s’estrena al món del teatre amb un […]

Bruno Oro afronta el seu primer espectacle en solitari amb Immortal, una visita divertida i profunda per tots els racons de la vida eterna. L’obra parteix d’una idea del mateix artista, qui ha confiat en Alejo Levis i Marc Angelet per a l’escriptura del text i la direcció. Els dos han sabut elevar el llenguatge còmic de Bruno Oro a la màxima potència. Han teixit l’espectacle com un tiki-taka de personatges que, en un futur, s’enfronten a la immortalitat: pares i fills, matrimonis que conviuen durant segles, veïns que es troben al metro…El fregolisme de l’actor arriba a nivells sorprenents quan manté converses entre cinc o sis personatges diferents, tots interpretats amb una admirable riquesa de matisos. El ritme no […]