Cinc dels artistes més reconeguts i suggeridors de l’escena flamenca actual invoquen la figura del “duende”, el misteri i la força irrepetible que Federico García Lorca va definir com l’ànima mateixa de la creació.
Sinopsi
En la segona sessió de Martinicos le di a mi cuerpo, divendres dia 11, David Lagos i Alfredo Lagos porten el flamenc a la paraula i la música amb un concert de cante i guitarra que beu de Lorca, però també d’Alberti i de Miguel Hernández. El concert és una reflexió sobre el destí inevitable, la llum i la penombra, la festa i el dol, la veritat última que només l’art és capaç de sostenir.
Aquest és un viatge escènic i musical per la llum i l’ombra, la vida i la mort, el cos i la veu. Pren la forma de dos espectacles, independents i alhora connectats, que es poden veure els dies 10 i 11 de juliol. Tots dos dialoguen amb la força i l’instint de la tradició a la recerca d’aquest duende, tan desitjat i sempre tan esmunyedís, aquí anomenat col·loquialment Martinico.
Si alguna cosa defineix el flamenc és la seva capacitat de commoure, d’encendre l’aire i de transformar el dolor en bellesa. Martinicos le di a mi cuerpo ens ofereix dues visions complementàries d’un art que, arrelat en la tradició, continua reinventant-se amb una passió que no es cansa de renéixer.
La proposta sorgeix en el marc de l’exposició “En l’aire commogut… Imatge, emoció, utopia”, comissariada per Georges Didi-Huberman al CCCB, que pren com a punt de partida el Romance de la luna, luna, el primer poema del Romancero Gitano de Lorca.
