Teatre Lliure

Oriol Pla s’estrena com a director en aquesta trobada familiar atípica, hilarant i alhora commovedora en la qual actua ell mateix amb els seus pares i la seva germana. Travy és un homenatge a la pròpia família Pla-Solina (de nom artístic la família Travy) i un (des)encontre entre dos corrents teatrals: d’una banda, el clown, el teatre […]

La dramaturga i directora Victoria Szpunberg (El pes d’un cos) dirigeix un text seu, L’imperatiu categòric, una peça que planteja què és èticament adequat quan es viu dins d’un sistema que t’ofega. La protagonitza Àgata Roca. 

Torna La Calòrica amb Le congrès ne marche pas, una peça sobre el Congrés de Viena (1814), la fi de l’Ancien Régime i la nostra societat capitalista neoliberal a la vora del col·lapse. Una comèdia grandiosa, frívola i, sobretot, rabiosament política.

Torna La Calòrica amb Le congrès ne marche pas, una peça sobre el Congrés de Viena (1814), la fi de l’Ancien Régime i la nostra societat capitalista neoliberal a la vora del col·lapse. Una comèdia grandiosa, frívola i, sobretot, rabiosament política.

Torna La Calòrica amb Le congrès ne marche pas, una peça sobre el Congrés de Viena (1814), la fi de l’Ancien Régime i la nostra societat capitalista neoliberal a la vora del col·lapse. Una comèdia grandiosa, frívola i, sobretot, rabiosament política.

La companyia La Brutal porta a escena una versió ambientada en el món actual d’una de les obres més conegudes de l’autor francès.

Després de Le congrès ne marche pas, La Calòrica arriba a Montjuïc amb una comèdia existencial i política, individual i col·lectiva. Ansietat, connexió i una rabiosa necessitat de viure experiències inèdites perfectament estàndards.

Una mena d’Alaska és una peça de Harold Pinter a partir d’un dels casos clínics del neuròleg Oliver Sacks dirigida per Ivan Benet i amb la dansa d’Andrés Corchero. La història d’una dona que torna en si després de vint-i-nou anys adormida.

La directora Alícia Gorina reprèn el pols de la tragèdia i presenta tres versions clàssiques d’Electra: tres autors diferents i una petita història del teatre occidental per al projecte IT Teatre Lliure.

Emma Arquillué i Pablo Macho Otero són La Bella Otero. A Prosopopeya presenten el mite del primer actor de la Història. Una epopeia identitària i social 100% ficció.

El dramaturg, director i actor Jordi Oriol signa de nou una versió d’El rei Lear de Shakespeare a partir de la que va fer per al Lliure durant el confinament. Un joc de joglar vers el vers i el gust per la llengua.

Un rei perd el senderi quan s’adona que no sap distingir l’amor veritable del fingit. I en teatre, podem distingir què és veritable i què fingit?

A Un tros de pa la Cia. Les Pinyes proposa una experiència visual, sensitiva i divertida sobre l’origen del pa. Per al públic petit: de 3 a 9 anys.

A Un tros de pa la Cia. Les Pinyes proposa una experiència visual, sensitiva i divertida sobre l’origen del pa. Per al públic petit: de 3 a 9 anys.

Tiago Rodrigues, l’actual director del Festival d’Avinyó, torna al seu primer text de l’any 2007, Cor dels amants. Un peça polifònica sobre una parella i els efectes del pas del temps. L’espectacle es va remuntar al Théâtre des Bouffes du Nord de París i arriba aquí en producció del Lliure, amb Joan Carreras i Marta Marco.

La directora gallega Marta Pazos presenta amb la Comedia Nacional de Montevideo una de les tres peces de ‘teatre impossible’ de Federico García Lorca: El público. Una experiència poètica i vivencial avant la lettre.

A Olympia, la directora Carlota Subirós proposa un viatge emocional cap als referents artístics i personals, individuals i col·lectius, que comença al Lliure de Gràcia. Amb un repartiment format per sis grans actrius: Lurdes Barba, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Alba Pujol i Kathy Sey. 

Totentanz – Morgen ist die Frage és una instal·lació, un vídeo i una performance és la triple proposta per parlar de la mort que signa La Veronal, una de les companyies de dansa amb més projecció internacional d’avui. Dirigida per Marcos Morau, ens proposa una fantasmagoria trista però eufòrica, basada en una sessió d’espiritisme, per celebrar la fragilitat de la vida.

Caramel és una col·laboració inèdita entre les germanes Clara i Ariadna Peya (Les Impuxibles) i Pablo Messiez: un espectacle de creació que obre la porta a reflexionar sobre per què consumim.En aquesta nova creació, la qüestió que ens reuneix és el desig d’investigar i comprendre el nostre vincle amb les substàncies.

Fantàstic Ramon és una proposta teatral de Clàudia Cedó, l’alma mater d’Escenaris Especials des de fa disset anys. Una comèdia amb tocs fantàstics que vol reflexionar sobre l’exclusió, la dependència, la sobreprotecció i la convivència familiar amb un fill amb discapacitat.

Josep Maria Mestres porta a escena L’herència, la multipremiada peça del dramaturg Matthew López, estrenada el 2018 i considerada per la crítica com l’obra nord-americana més important del segle.

Julio Manrique obre temporada com a director del Lliure amb La gavina d’Anton Txékhov: la peça fundacional del drama modern i l’emblema del Teatre d’Art de Moscou. Una trobada estiuenca serà l’inici de la fi d’un món i del naixement d’una nova sensibilitat artística.

Magda Puig Torres és l’artista resident d’aquesta temporada. Amb Andreu Martínez, explorarà el concepte thauma, que vol dir sorpresa i meravella, i que ja Aristòtil va considerar l’origen del coneixement i la filosofia.

A partir de l’espectacle Impossible? creem un taller de teatre visual on fer possible allò impossible. Parlem de com és d’important cuidar la Terra i el lloc on vivim, i com és possible fer un canvi des d’un mateix i una mateixa. A partir del material com a mitjà expressiu, escollim el paper blanc com a eina de joc escènic.