Teatre Lliure

La directora Anna Serrano Gatell aborda els mecanismes de poder del patriarcat en l’àmbit del teatre i de la creació amb L’autora, una obra intel·ligent, provocadora, complexa i combativa de la dramaturga anglesa Ella Hickson.

Ferran Utzet porta a escena El fill, de l’autor noruec Jon Fosse, Premi Nobel de Literatura 2023. Una obra sobre la família, tensa, bella i subtil, d’un dels grans mestres del teatre contemporani del nord d’Europa.

De la creadora de Casting Lear, Andrea Jiménez, arriba una nova i provocadora versió d’un dels mites clàssics més representats: Contra Antígona. Una proposta desafiant, una conversa col·lectiva plena de preguntes. Amb la col·laboració de Victoria Szpunberg.

Actor, director, realitzador i artista plàstic, el creador francès Mohamed El Khatib recull el testimoni de diverses persones grans de diferents estrats socials per tractar de l’amor i el sexe a l’última etapa de la vida, amb humor, afecte i dignitat a La vie secrète des vieux.

El dramaturg i director Llàtzer Garcia, autor de creacions teatrals de gran èxit proposa Grans bardisses, una reflexió sobre l’absència que ha guanyat el Premi Quim Masó de producció teatral.

Florentina Holzinger és una artista que s’ha fet un lloc en l’escena més radical del moviment i la performance europea debuta a Barcelona amb dansa, acrobàcies i actes extrems.

Combinant una “fisicalitat” extrema amb una precisió teatral, l’artista austríaca utilitza l’escenari per explorar els mites i narratives relacionats amb l’aigua i la connexió d’aquest element amb la feminitat, en un estudi físic centrat en assumptes com la fluctuació, la reflexió, la reproducció, les cures i la violència.

Com es negocia amb una mare la manera com s’explicarà la seva història sobre l’escenari d’un festival internacional? Ho pots veure en directe a Mi madre y el dinero.

El muntatge és un treball conjunt del director mexicà Anacarsis Ramos i el col·lectiu Pornotráfico. El primer és un dramaturg, dissenyador d’escena i actor, format en teatre i sociologia. Investiga sobre la realitat social i la representació que es fa als mitjans, fent servir el lirisme, l’humor i paròdia.

Pornotráfico és un col·lectiu mexicà que utilitza clips de pel·lícules, vídeos de YouTube, anuncis, cançons pop i propaganda política, que contaminen amb narratives de lluita de classes, colonització, teories queer i neurodiversitat, per tal de tornar-los a posar en circulació com a obres noves.

La fortaleza va néixer per dialogar amb El castillo de Lindabridis, una obra de Calderón de la Barca que es mou entre la ficció i la realitat, aquesta dramatúrgia de Lucía Carballal indaga en la relació amb un pare absent.

La Compañía Nacional de Teatro Clásico va encarregar a la dramaturga una creació que establís un diàleg amb una peça del repertori clàssic: El castillo de Lindabridis, de Pedro Calderón de la Barca. En aquesta comèdia, publicada a principis del segle XVII, la princesa Lindabridis emprèn un viatge fantàstic muntada en un castell volador a la recerca d’un marit amb el qual poder casar-se i, així, heretar el regne.

Quin és el vincle entre la producció de residus, el canvi climàtic, el colonialisme i l’opressió que l’acompanya? Música, política i versos de T.S. Eliot, en un espectacle sobre el colonialisme dels residus: Wasted Land.

Teatre, humor negre, composició coral, vídeo, ecologia queer… Són els llenguatges amb els quals Ntando Cele portarà a escena la relació, sempre complexa, entre els humans i els seus residus. Amb música i cançons i el poema de T.S. Eliot The Waste Land (1923) us guiarà per una recerca científica i sociològica contemporània sobre el colonialisme dels residus.

Entra en un món surrealista i oníric de la mà d’una companyia que fusiona el teatre d’objectes amb els malabars i que conta la història d’un personatge solitari a la recerca de companyia.

Delirant i de ritme trepidant, COMPAÑA és la creació més recent de Jesús Velasco Otero, un artista multidisciplinari que ha participat en projectes de companyies gallegues, espanyoles i internacionals fent de malabarista i clown. L’any 2018 va crear la companyia Xampatito Pato i ha portat el seu particular món interior a escena amb produccions com Joguina Roto 3po (amb la formació Pass & Company) i SÓ., i ha mostrat el seu talent en països que van des de la Xina i Rússia, fins a França, Itàlia i Portugal. Ell mateix ha dissenyat i fabricat els titelles i els mecanismes que veureu en escena.

Un moment crític, un perill… Quantes vegades us enfronteu cada dia a la vostra mortalitat? Muljil us deixarà sense alè.

Fundat el 2009, Elephants Laugh és un col·lectiu coreà dedicat a creacions participatives que estableixen connexions entre les arts escèniques i la vida quotidiana, i basteixen ponts entre l’art i l’experiència viscuda.

El pacte de l’oblit és una conferència performativa de Sergi Casero Nieto, autor que reclama veritat i justícia per recordar-nos la necessitat de no oblidar ni defugir els reptes morals i ètics que ens planteja la nostra història.

Allunyades de la dramatúrgia convencional, les obres d’Angélica Liddell parlen del sexe, la mort o el poder. En el poema escènic Seppuku. El funeral de Mishima o el plaer de morir fa una reflexió sobre la mort i el suïcidi, que ret homenatge a Yukio Mishima.

A la colònia penitenciària explica la decadència d’occident. La jove companyia barcelonina La Mala Companyia s’alia amb la direcció de Dobrin Plamenov i parteix dels personatges d’un conte de Kafka.

El muntatge tanca la trilogia de La Mala Companyia sobre el control dels governs sobre els individus que va començar amb Es pronuncia camí, un muntatge a propòsit de La pesta, d’Albert Camus, nascut durant la pandèmia de l’any 2020; L’últim dia de l’home gos, que rellegia Un món feliç d’Aldous Huxley, i, ara, una peça que pren aquesta cruel història de Kafka, que parla del final d’un imperi i que es desenvolupa entre el thriller i la comèdia negra.

Um julgamento és la nova indagació sobre els límits entre el teatre i el cinema de la directora brasilera Christiane Jatahy té com a referència un text clàssic, convertit en un judici escènic, amb el públic com a jurat.

Ara fa prop de 150 anys, Henrik Ibsen va escriure Un enemic del poble, la història d’una ciutat balneària que es refà de la crisi gràcies al turisme termal tot just quan el metge, Thomas Stockmann, descobreix que les aigües estan contaminades i són un perill per a la salut. Entestat a denunciar-lo contra l’opinió de la majoria, acabarà enfrontat a la comunitat i expulsat. Christiane Jatahy ens proposa seguir el personatge de Stockmann dos anys més tard, quan torna a la seva ciutat i reclama un judici neutre, una segona oportunitat de demostrar el perquè de les seves accions i paraules.