Comprar entrades per a Bouvetøya (la necessitat d’una illa)

Hi ha ocasions que el present i el futur es veuen foscos i sense esperança. Moments en què es pensa que la devaluació de la societat i la misèria no es poden sobreposar. Però fins i tot en aquesta devastació sempre sorgeix un petit bri de llum que, d’una manera o altre, acaba arrencant una força desconeguda per lluitar una vegada més, encara que sigui la última.

En aquesta producció es presenta una distòpia, on un grup d’amics s’uneixen després de fer un viatge que els ha canviat la vida per explicar al públic un projecte que volen impulsar i per al qual necessiten de la participació del públic. L’única pista que es pot donar és que son actors i actrius que després de passar per dificultats i diferents experiències, tornen a viure amb il·lusió la seva professió.

El text, que signen Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer, és la narració d’un conte, explicant amb paciència, sensibilitat i una eloqüència magnífica. A poc a poc, a través de les veus dels i de les intèrprets es va desgranant el viatge que han patit cadascun/a. Com han baixat als inferns, a la desesperació, a la desil·lusió... i com aconsegueixen traçar un pla que pot fer reviure les seves vides. Un relat divertit i emotiu, ple de petits matisos que el van engrandint a mesura que es va narrant. Una història que atrapa al públic i l’embolcalla d’una espècie d’esperança mesclada amb melancolia. Magnífic.

Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez i Andrew Tarbet sedueixen amb les seves intervencions a l’espectadora, la van tibant cap al seu terreny sense que se n’adoni i la converteixen en una més de les passatgeres d’aquest viatge fantàstic. Amb unes interpretacions molt naturals i un ritme perfecte, aconsegueixen fer d’aquesta obra una trobada entre amics per explicar-se les seves coses. Damien Bazin i Júlia Izaguirre se sumen al seu talent en la part sonora i de vídeo, elements fonamentals per construir aquesta història.

La posada en escena és senzilla, però com és ja marca de Manrique cada element té una finalitat, una funció dins de la representació, i això ajuda a crear un marc específic i net per al relat.

És una obra que mostra la passió i la il·lusió cap al teatre de les persones que formen part d’aquest sector, sigui en l’àmbit que sigui. És una reivindicació de l’art i la cultura a través dels escenaris, un lloc on la llibertat, la imaginació i els somnis son imprescindibles.