‘Vintage’, la banda sonora d’un present low cost

Mercè Rubià

A partir del 4 de març el Versus Teatre es converteix en un creuer que viatja pel Mediterrani de la crisi-estafa on els joves es veuen obligats a marxar i assumir una realitat low cost. Un musical en clau de comèdia amb banda sonora dels 80 escrit i dirigit per Jumon Erra.

TEATRE_BARCELONA-vintage-REVISTA_1

CREUER: El Vintage és el primer creuer low cost, un creuer perquè les famílies empobrides de la Mediterrània es puguin permetre unes vacances “com cal”. El que no saben és que el vaixell està més aviat en ruïnes, que fa una ruta força particular i que la tripulació potser no està del tot preparada. Aquí, però, res no és vell, és vintage!

TRIPULACIÓ: El director d’Aules, Daniel Anglès, va encarregar aquest musical a Jumon Erra per a un grup de joves actrius i actors formats a la seva escola: Víctor Arbelo, Albert Bolea, Gerard Ibáñez, Marina Pastor i Marina Schiaffino. Tots ells, nascuts entre els anys 80 i 90, seran els animadors del creuer, una generació “a qui es va prometre un món ple d’oportunitats i que s’han trobat un món fet a miques”. A bord del Vintage es preguntaran “què és la dignitat, com poden ser lleials a ells mateixos o, el més difícil avui dia, si arribaran a tenir un sou digne”. Meritxell Duró, l’única actriu dels 70, serà la col·laboradora estel·lar.

PASSATGERS: Jumon Erra, autor i director del muntatge, es va inspirar en tots els amics i familiars que, davant la manca d’expectatives de trobar una feina digna ni estable, marxen del país en desbandada per buscar un futur millor. Però aquí els passatgers no són ells, són els turistes als qui han d’entretenir aquest grup d’animadors perquè tinguin una bona estada. El mateix destí -diu Erra- que “ens han adjudicat als ciutadans del sud d’Europa: distreure els rics del nord”.

EQUIPATGE: Poc equipatge porten aquests animadors precaris. Aquí el pes serà el d’acostumar-se a unes condicions de vida pitjors de la què estaven acostumats o bé “comprometre’s amb ells mateixos i les seves vocacions per no caure en la mediocritat”. Óscar Reyes posarà la coreografia d’aquesta deriva cap a un futur incert.

BANDA SONORA: Al Vintage hi sonen el Boys Boys Boys i altres hits dels 80, però amb unes lletres de Marc Gómez que les transporten amb ironia i humor al nostre present. Aquí teniu les originals, perquè aneu fent boca:

Text: Mercè Rubià / Fotografia: Àgata Casanovas

Escrit per

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Mary: Les dones d’una vida

Mary: Les dones d’una vida

Els millors macarrons i truites de patates del món, també les millors abraçades. Tardes infinites d’estiu a casa els avis, emprovar-me la seva roba, sabates i joies, i els balcons […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!