Aristòtil entenia l’ànima com un principi vital que, en morir, s’esfuma; en canvi, Plató la considerava una essència divina i eterna. A la novel·la La meitat de l’ànima, Carme Riera utilitza aquest concepte per referir-se a una identitat construïda a través de la memòria, els records, la recerca dels orígens i l’acceptació de la pròpia història personal i familiar. Així doncs, si no recordes d’on vens ni els familiars que t’han precedit, potser et manca “la meitat de l’ànima”.
Aquest fascinant thriller històric, guanyador del Premi Sant Jordi el 2003, arribarà a la Sala Àtrium 23 anys més tard sota la direcció de Magda Puyo, amb les interpretacions de Mercè Arànega i Antònia Jaume. “Teníem ganes de tornar a treballar juntes”, constata Puyo.
“No podem ser res si no sabem qui som”
Tanmateix, La meitat de l’ànima no podria fer parada al teatre sense l’acurada adaptació del text de Ramon Simó. Seran les veus d’Arànega i Jaume les que interpel·laran el públic per descobrir la veritat de la protagonista, de la qual només coneixem la inicial: “C”. Una història aparentment personal que passarà a ser col·lectiva. “No podem ser res si no sabem qui som”, ressalta Simó fent referència al relat de Carme Riera.
Magda Puyo es declara fan de les sèries de detectius: oficines plenes de post-its, cartes, fils entrellaçats amb xinxetes clavades a les cares dels sospitosos… Així us heu d’imaginar el misteri familiar i històric de “C”, que s’anirà desgranant al llarg de l’obra. Amb una diferència respecte de les sèries més convencionals: aquí els sospitosos són espies franquistes, exiliats de la República o figures com Santiago Carrillo o Dolores Ibárruri, coneguda com la Passionària.
Com tot bon thriller, l’obra també necessita una banda sonora pròpia. Per això Joan Alavedra ha dissenyat un espai sonor capaç d’acompanyar el relat i ajudar l’espectador a connectar amb els diferents escenaris que s’hi exposen.
La meitat de l’ànima genera, a més, una confusió permanent entre realitat i ficció, alhora que alterna moments divertits amb d’altres de més colpidors. Aquelles persones que en el seu moment van llegir la novel·la tindran l’oportunitat de revisitar-la des d’un enfocament particular. En tot cas, l’objectiu d’aquesta obra, que arribarà a la Sala Àtrium a partir del maig, és reexplicar una història que, tal com afirma Ramon Simó, evidencia que “sense memòria no som res, ni com a individus ni com a comunitat”.
Més informació, imatges i entrades:
