FAMÍLIA AL LÍMIT

La Sala Àtrium proposa una comèdia inquietant sobre els límits de ser pares

'Carn humana', en cartell fins al 30 de novembre, està escrita i dirigida per Josep Julien i corprotagonitzada per Meritxell Calvo i Santi Ricart

Una parella, un fill adoptat i una normalitat que comença a esquerdar-se. Així arrenca Carn humana, el nou espectacle escrit i dirigit per Josep Julien, que s’estrena a la Sala Atrium després d’haver rebut el Premi Ciutat d’Alzira 2022. Interpretada per Meritxell Calvo i Santi Ricart, la peça combina humor negre i tensió psicològica per parlar —amb ironia i lucidesa— dels valors, els límits i les contradiccions del nostre temps.

“Volia escriure una comèdia sobre allò familiar, sobre una parella aparentment normal, però que acaba revelant-se com un mirall incòmode de la societat on vivim”, explica Julien. L’autor defineix Carn humana com una “riallada cruel” sobre la deshumanització contemporània: “Darrere l’humor, hi ha una mirada sobre la pèrdua d’empatia, la competència i la mercantilització de les persones”.

Una història inquietant i crítica

Els protagonistes, Màrcia i Ramon, fa cinc anys que cuiden Mirko, un nen bosnià que van adoptar. Però en el seu dia a dia comencen a succeir coses estranyes: objectes que es multipliquen, fenòmens inexplicables, situacions que desafien tota lògica. Convençuts que el nen és “especial”, la parella entra en una espiral de deliri que posa a prova la seva fe, la seva moral i la seva relació.

L’obra proposa un diàleg àgil i punyent que retrata dues persones que volen ser bons pares, però que acaben atrapades per les seves pròpies expectatives i pors. El resultat és una comèdia fosca i, alhora, incomoda: una història sobre la fragilitat de les certeses modernes i la manera com projectem els nostres desitjos sobre els altres.

Carn humana reflexiona, amb humor i sense moralismes, sobre com el capitalisme i la pressa quotidiana han alterat els vincles humans. Julien admet que volia “parlar d’aquest món líquid on tot és efímer: les relacions, els compromisos, fins i tot la idea de família”. L’obra parteix d’una situació domèstica per explorar qüestions universals com la paternitat, la fe en el progrés i la necessitat d’aferrar-nos a allò que ens dona sentit, encara que sigui una il·lusió.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per
logo-tb-quadrat

Teatre Barcelona és el mitjà de comunicació escènic de referència a Catalunya. Cada setmana t’actualitzem amb les millors novetats, entrevistes, reportatges exclusius, seleccions d’espectacles, pòdcasts… No et perdis res del que passa a la cartellera teatral!

Articles relacionats
Àngels als marges de la vida

Àngels als marges de la vida

«Zaranda» és un sedàs de metall que serveix per separar allò que es considera inservible. La tria del nom no podria definir millor el teatre d’una companyia que, des del […]

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit