FAMÍLIA AL LÍMIT

La Sala Àtrium proposa una comèdia inquietant sobre els límits de ser pares

'Carn humana', en cartell fins al 30 de novembre, està escrita i dirigida per Josep Julien i corprotagonitzada per Meritxell Calvo i Santi Ricart

Una parella, un fill adoptat i una normalitat que comença a esquerdar-se. Així arrenca Carn humana, el nou espectacle escrit i dirigit per Josep Julien, que s’estrena a la Sala Atrium després d’haver rebut el Premi Ciutat d’Alzira 2022. Interpretada per Meritxell Calvo i Santi Ricart, la peça combina humor negre i tensió psicològica per parlar —amb ironia i lucidesa— dels valors, els límits i les contradiccions del nostre temps.

“Volia escriure una comèdia sobre allò familiar, sobre una parella aparentment normal, però que acaba revelant-se com un mirall incòmode de la societat on vivim”, explica Julien. L’autor defineix Carn humana com una “riallada cruel” sobre la deshumanització contemporània: “Darrere l’humor, hi ha una mirada sobre la pèrdua d’empatia, la competència i la mercantilització de les persones”.

Una història inquietant i crítica

Els protagonistes, Màrcia i Ramon, fa cinc anys que cuiden Mirko, un nen bosnià que van adoptar. Però en el seu dia a dia comencen a succeir coses estranyes: objectes que es multipliquen, fenòmens inexplicables, situacions que desafien tota lògica. Convençuts que el nen és “especial”, la parella entra en una espiral de deliri que posa a prova la seva fe, la seva moral i la seva relació.

L’obra proposa un diàleg àgil i punyent que retrata dues persones que volen ser bons pares, però que acaben atrapades per les seves pròpies expectatives i pors. El resultat és una comèdia fosca i, alhora, incomoda: una història sobre la fragilitat de les certeses modernes i la manera com projectem els nostres desitjos sobre els altres.

Carn humana reflexiona, amb humor i sense moralismes, sobre com el capitalisme i la pressa quotidiana han alterat els vincles humans. Julien admet que volia “parlar d’aquest món líquid on tot és efímer: les relacions, els compromisos, fins i tot la idea de família”. L’obra parteix d’una situació domèstica per explorar qüestions universals com la paternitat, la fe en el progrés i la necessitat d’aferrar-nos a allò que ens dona sentit, encara que sigui una il·lusió.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per

Teatre Barcelona és el mitjà de comunicació escènic de referència a Catalunya. Cada setmana t’actualitzem amb les millors novetats, entrevistes, reportatges exclusius, seleccions d’espectacles, pòdcasts… No et perdis res del que passa a la cartellera teatral!

Articles relacionats
‘Lluna plena’, un conte per fer les paus

‘Lluna plena’, un conte per fer les paus

Escena despullada, de proximitat, on els actors i actrius tenen tot el protagonisme. Àlex Rigola fa anys que treballa un tipus de teatre molt personal, primer ubicant companyia i públic […]

A la vora de les pedres

A la vora de les pedres

Qui pot dir que un objecte trobat per atzar ha donat peu a un espectacle de circ? Doncs la Companyia de Circ ‘EIA’. La curiosa història arrenca l’any 2018, quan […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Ja estàs registrat?
O
Encara no estàs registrat?
Crear un compte gratuit