Educar mai no ha estat fàcil, però poques vegades havia estat tan qüestionat com en l’actualitat. Quins límits són acceptables? Qui decideix què està bé i què no? Fins on arriba la responsabilitat dels adults? Aquestes són només algunes de les preguntes que posa sobre la taula Una bufetada a temps, la nova comèdia dirigida per Marta Buchaca que aterra a La Villarroel de l’1 al 26 d’abril.
L’obra parteix d’un fet tan incòmode com real: un avi dona una bufetada al seu net després que aquest li falti al respecte, i l’escola planteja denunciar-ho. Un gest que avui ja no té cabuda legalment, però que encara és molt present en l’imaginari col·lectiu i que encén un conflicte familiar, social i educatiu.
Lluny de donar lliçons, l’obra mostra el xoc entre generacions i posa el focus en la incomoditat del present. “És una comèdia, però tracta un tema molt seriós, com és la manera d’educar un infant”, defensa Marta Buchaca. I ho fa sense simplificar el debat: ni idealitza el passat ni presenta el model actual com una solució perfecta. Tot el contrari: l’obra retrata una societat que, segons Marta Buchaca, “està improvisant molt” a l’hora d’educar, tant a casa com a l’escola.
El repartiment, de luxe, reforça aquest xoc generacional que vertebra l’obra, amb intèrprets de diferents edats que donen veu a les diverses maneres d’entendre l’educació, l’autoritat i els límits. Montse Guallar, Marc Rius, Eudald Font i Sara Diego actúen al costat de Ramon Madaula en el paper de l’avi, un personatge que concentra bona part del debat i que encarna una manera de fer que avui entra en confrontació directa amb els valors educatius actuals.
Marta Buchaca: “No tothom és pare, però tothom ha estat fill”
L’acció transcorre en una sala de psicomotricitat d’una escola de nova creació, un espai allunyat del clàssic àmbit domèstic que situa el conflicte directament en el terreny educatiu. L’escenografia connecta amb la proximitat de La Villarroel, una sala que Marta Buchaca considera “la millor on es podria estrenar aquesta obra”, destacant que “les dues bandes et donen una proximitat que és una molt bona manera d’explicar una història”.
Pensada per a un públic ampli, l’obra parteix de la idea que “no tothom és pare, però tothom ha estat fill” i, per això, interpel·la qualsevol. Marta Buchaca ho té clar: el públic “riurà molt, s’emocionarà i sortirà parlant”, amb ganes de continuar el debat més enllà del teatre.
Més informació, imatges i entrades:
