Una de les grans virtuts del teatre és la seva capacitat curativa: d’emocions, de traumes, de sensacions… Hi ha muntatges que et recorren tot el cos i penetren als racons més amagats dels nostres sentiments. La raó és que Un monstruo viene a verme, de la companyia La Joven, fa precisament això. El muntatge és una adaptació de la novel·la homònima de Patrick Ness, la qual va guanyar nou premis Goya i vuit Gaudí convertida en pel·lícula l’any 2016 gràcies a Juan Antonio Bayona. Aquesta adaptació, però, és “més fidel al llibre”, tal com explica Roger Berruezo, actor que forma part del muntatge.
L’obra tracta del càncer des del punt de vista d’un nen que té la mare malalta. A l’obra apareix la culpa i la tristesa, sentiments complicats de gestionar a qualsevol edat, però encara més durant la infantesa. L’obra pretén “acabar amb l’estigmatització” del càncer per poder-ne parlar obertament. “Tothom coneix algú que el pateix, l’ha patit o que s’ha mort per culpa d’aquesta malaltia. N’hem de poder parlar”, apunta Berruezo.
De fet, aquest és un dels objectius de La Joven, la companyia encarregada de crear aquesta peça. “Acostumem a fer molts col·loquis. En alguns surten coses molt interessants. En una funció matinal, una nena es va atrevir a explicar que estava travessant una situació com la que s’explica a l’obra. N’hi ha d’altres que ens donen les gràcies. Per coses com aquestes ja trobo que val molt la pena fer la funció”, explica l’actor de l’obra.
Un dels altres punts forts de la funció és la potència visual del muntatge. Tal com explica Roger Berruezo, és una gran coreografia de moviments i de desplaçaments de cadires —s’utilitzen per crear els diferents espais— que creen una obra dinàmica i fluida. A més, un arbre amb gairebé 30 pantalles ajuda a il·lustrar el “conte”, tal com Berruezo es refereix a l’obra.
L’adaptació teatral d’Un monstruo viene a verme busca ser fidel al llibre, afegint-hi la màgia que aporta una obra de teatre. “La gent que ha llegit el llibre o ha vist la pel·lícula busca en el teatre que li expliquin una història que li ha agradat d’una manera diferent”, apunta Roger Berruezo, qui a més creu que “la gent ve molt predisposada a jugar i a deixar-se portar pel que mostrem. És un tipus d’imaginari que només aconsegueix el teatre”.
Després d’estrenar-se a Madrid i representar-s’hi durant dues setmanes, aterra al Teatre Apolo durant l’abril i continuarà la gira cap a Màlaga i Mallorca. “La resposta a Madrid va ser molt i molt bona. Potser hi hauríem d’haver fet més funcions, però no hi havia dies disponibles per prorrogar”, apunta l’actor, i afegeix: “A cada ciutat actuar-hi és diferent, tot i que la resposta crec que serà molt similar a tot arreu on la fem”.
Més informació, imatges i entrades:
