‘Sugar’, la comèdia musical dels lluentons i el jazz, torna a l’Eixample Teatre

Redacció

Sugar, ningú no és perfecte, Premi de la Crítica en Arts Escèniques 2015 al millor musical, torna a l’Eixample Teatre amb una escenografia renovada a partir del 18 de novembre. Un repartiment de 15 intèrprets i 5 músics en directe porten a escena l’espectacle basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder Con faldas y a lo loco.

teatre_barcelona-sugar-revista_3

El projecte va començar sent una idea, amanida amb quilos d’il·lusió, d’un equip liderat per Pau Doz, el director; Laura Olivella, la coreògrafa i Bernat Hernández, director musical. Curiosament, en aquest moment la seva idea era adaptar la pel·lícula directament a un musical en català. La sorpresa va venir en conèixer que ja existia un musical a Broadway basat en la pel·lícula. Així, la primera fase del projecte va ser potser més curta i fàcil del que esperaven. La trava major va venir poc després, un obstacle que es repeteix en els projectes teatrals des de fa uns anys: la falta de mitjans. I és que el musical estava pensat per al gran format, però l’equip no va trobar una productora que volgués arriscar, per això, al final, ells mateixos ho gestionen i financen, una modalitat molt recurrent últimament. Així, el que havia de ser un musical de gran format és un musical de format mitjà fet realitat gràcies a l’aposta i esforç personal de l’equip que ho conforma.

Sugar són lluentons, llavis vermells, gàngsters i música jazz, tot per ambientar una història del Chicago de l’època de la llei seca a través d’un musical enèrgic, amb molt ritme i grans dosis humor. Parla de temes que no estan tan allunyats de la realitat actual: la precarietat laboral i la corrupció, els somnis, les metes de vegades inassolibles, les frustracions… Temes que pot ser que ja hàgim vist en molts altres projectes, però aquesta vegada presentats des d’un punt de vista irònic i molt còmic.

teatre_barcelona-sugar-revista_1

L’exemple més visual, i que vertebra el musical, és la història dels seus dos protagonistes: dos músics que casualment presencien un assassinat entre mafiosos i han de fugir de la ciutat perquè no els matin. En trobar un grup de noies que necessiten una saxofonista i una baixista, i per por de ser assassinats, acaben transvestint-se per aconseguir entrar en la banda i així fugir amb les noies de gira. Al llarg de l’obra es juga amb el vessant còmic que té un home vestit de dona, i veiem com els protagonistes trampegen situacions “femenines” com bonament poden, fins que es tornen a veure les cares amb els mafiosos i han d’afrontar la veritat.

teatre_barcelona-sugar-revista_2

En aquesta tornada, el teatre encarregat d’acollir Sugar, ningú no és perfecte serà l’Eixample Teatre, i compta amb un elenc de luxe capitanejat per Xavi Duch, que s’alternarà amb Jordi Llordella en el paper de Joe, i Beàlia Guerra com a Sugar Kane. Amb ells damunt de l’escenari hi haurà també Pep Cortés, Rubén YusteMaria Santallusia, Carles Sánchez i Dani Claramunt.

Text: Eirene Ramos

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!