Lola Herrera protagonitza al Teatre Goya Camino a la Meca, el text d’Athol Fugard dirigit per Claudio Tolcachir que posa el focus en la llibertat individual i la resistència davant les imposicions socials. L’espectacle, que compta també amb les interpretacions de Natalia Dicenta i Carlos Olalla, es pot veure a Barcelona fins al 24 de maig.
L’obra s’inspira en la història real de Helen Martins, una escultora sud-africana que, en ple context de l’apartheid, va desafiar l’entorn conservador en què vivia per defensar la seva manera d’entendre la vida i l’art. Aquest conflicte entre individu i comunitat articula una peça que, tal com assenyalen els seus intèrprets, “evita el maniqueisme i obre preguntes sobre la llibertat, la fe i el paper de la societat”.
Una història de llibertat i sororitat
“És una història de llibertat. En el meu cas, durant alguns anys de la meva vida la llibertat va estar prohibida”, explica Herrera, que es declara “completament identificada” amb el personatge. L’actriu subratlla també la dimensió vital del muntatge: “És tota una alliberació deixar de ser jo i submergir-me en les vides d’altres dones amb problemes diferents”.
El vincle entre Helen i Elsa, el personatge de Dicenta, construeix el nucli emocional de la peça. “Hi ha una història d’amistat bellíssima, intergeneracional i de sororitat”, apunta l’actriu, que defineix la “Meca” del títol com el sentit últim de l’existència: “Trobar la Meca és trobar el propòsit de la teva vida”. En aquest sentit, remarca que una de les protagonistes ja ha trobat aquest camí, mentre que l’altra encara el busca, en un recorregut marcat per la necessitat de trobar pau.
Des d’una altra perspectiva, el personatge de Carlos Olalla introdueix el pes de la norma social. “És un home conservador, líder d’una comunitat retrògrada, però amb matisos”, explica l’actor, que situa el seu paper com a representació “de la societat que oprimeix les dones, el patriarcat que cal denunciar”. Alhora, defensa que el text “no és una obra de bons i dolents, sinó que planteja molts interrogants”.
Els tres intèrprets coincideixen també a destacar el treball de direcció de Tolcachir. “És una meravella com a director i com a persona”, afirma Herrera, mentre Dicenta recorda que va voler formar part del projecte des del primer moment, després d’haver treballat amb ell com a alumna.
Camino a la Meca proposa un relat centrat en la recerca de sentit i en la necessitat de defensar espais de llibertat. Una història situada en un context concret, però que continua ressonant per la manera com interroga el present des de l’experiència dels seus personatges.
Més informació, imatges i entrades:
