L’escena teatral contemporània viu un moment de canvi en què cada vegada més dones ocupen espais de creació i qüestionen les dinàmiques heretades. En aquest context s’inscriu L’autora, dirigida per Anna Serrano, a partir del text original de la dramaturga anglesa Ella Hickson.
L’obra segueix una jove escriptora que intenta fer-se un lloc dins del context cultural. Interpretada per Nausicaa Bonnín, esdevé el fil conductor d’una peça metateatral que alterna diferents plans de ficció per assenyalar els mecanismes que condicionen qui pot explicar històries, com es construeixen i des de quin lloc es legitimen aquests rols de poder.
Una violència quotidiana
L’autora resulta especialment necessària en el context actual perquè parla sense filtres de problemàtiques que fa temps que travessen la nostra societat. Tal com assenyala Serrano, la peça connecta amb experiències quotidianes que moltes dones viuen en “enfrontar-se al sistema patriarcal que ho domina tot”. En aquest sentit, es proposa interpel·lar un públic ampli: “La protagonista podria ser una dona amb un altre tipus de feina, perquè totes vivim en el mateix sistema patriarcal”. “Crec que qualsevol dona se sentirà identificada perquè l’obra també reflexiona sobre el cos de la dona i sobre la mirada masculina o sexualitzadora que es dirigeix envers ell”, subratlla Serrano. “Estem constantment condicionades per aquesta mirada”, afegeix.
La forma com a motor de transformació
Ara bé, L’autora no opta per un discurs pamfletari ni moralista per denunciar aquestes condicions. Lluny de sentenciar què és correcte i què no, és concebuda com un espai de recerca. “El meu desig és que generi debat”, confessa Serrano. En conseqüència, reconeix com l’obra es pot percebre com a provocadora: “Quan es toquen certs privilegis, alguna cosa trontolla”. Aquest esperit crític es veu reflectit en la seva estructura fragmentada, articulada en capítols que funcionen com a intents successius d’explorar noves maneres d’entendre el teatre en particular i el món en general. “Tot l’equip ha treballat per implicar l’espectador en el gest de no acomodar-se i qüestionar, en tot moment, què i com s’està mirant”, explica la directora. D’aquesta manera, també sacseja els rols que imperen en les formes tradicionals de representació teatral. El resultat és una proposta que, lluny d’oferir solucions, revela el teatre com un espai on el poder pot ser revisat i, fins i tot, transformat.
Més informació, imatges i entrades:
