Imagina’t mirar-te en un mirall i, en lloc del teu reflex, veure-hi totes aquelles dinàmiques de poder, amor i dependència que de vegades s’escolen en les nostres relacions sense que ens n’adonem. Las amargas lágrimas de Petra von Kant és un viatge emocional que ens confronta amb l’obsessió per ser acceptats, amb els jocs de control disfressats d’afecte i amb la solitud que pot amagar-se fins i tot en els vincles més propers. En sortir del teatre, és inevitable preguntar-se: fins a quin punt ens hi reconeixem?
Parlem amb Rakel Camacho, Aura Garrido i Ana Torrent sobre aquest nou repte que afronten amb aquesta versió del clàssic de Fassbinder, que es podrà veure al Teatre Romea del 12 al 24 de maig.
Ana Torrent i Aura Garrido protagonitzen aquesta versió de ‘Les amargues llàgrimes de Petra von Kant’, dirigida per Rakel Camacho
Ana Torrent i Aura Garrido protagonitzen aquesta versió de Las amargas lágrimas de Petra von Kant, dirigida per Rakel Camacho.
Camacho té clar el seu interès per l’univers emocional que construeix Fassbinder: “El que m’atrau de la seva obra és aquesta teatralitat tan forta que hereta de Brecht. Parla de la solitud i l’opressió no de manera explícita, sinó a través dels petits gestos i de les dinàmiques de poder que es generen en les relacions”. La directora ha volgut portar aquesta història a un terreny actual, explorant l’obsessió malaltissa i la toxicitat de la necessitat de ser acceptats: “Petra és una dona emancipada, sí, però presonera d’un sistema de poder que ella mateixa reprodueix”.
Ana Torrent hi afegeix: “Crec que la gent reflexionarà sobretot sobre l’amor i les relacions, sobre la fúria, la ràbia, la frustració i la hipocresia”. L’actriu, que dona vida a Petra, reconeix el repte d’interpretar un personatge tan contradictori: “Petra demana constantment que l’entenguin, vol que la vegin, però viu en un món on tot és artifici. Hi ha tota l’estona aquest contrast, aquesta incapacitat de veure l’altre, de tenir una relació realment sincera”. També destaca que “el més important no és la història en si, que és una història de desamor, sinó tot el que passa al seu voltant”.
Per la seva banda, Aura Garrido subratlla el paral·lelisme amb les relacions contemporànies: “Parla de com les relacions de poder s’estructuren dins les relacions romàntiques i sentimentals, i qüestiona una cosa molt present avui dia: la relació d’algú amb poder amb una persona més jove i sense recursos”.
L’estètica visual del muntatge
Un altre element clau és l’estètica visual del muntatge. “El vestuari representa la rigidesa que envolta Petra. Necessitava portar aquesta versió cap a la llum; entenc la foscor dels setanta, però la meva idea és tornar a néixer”, destaca Camacho. També apunta que “hi haurà molt humor i, com ell deia, riure’s d’aquestes misèries”.
Las amargas lágrimas de Petra von Kant no només explica una història de desamor i obsessió, sinó que convida a qüestionar les dinàmiques de poder que travessen les relacions. Fassbinder entenia les emocions humanes com un reflex de les estructures socials. I avui, més que mai, necessitem mirar-nos en aquest mirall.
Més informació, imatges i entrades a:
