Subversió i transgressió al Lliure amb els italians Ricci/Forte

Redacció

Fa gairebé una dècada que formen companyia i són els més subversius i innovadors de l’escena italiana. Per denunciar les injustícies i vexacions que permet la legalitat democràtica, Ricci/Forte presenten al Teatre Lliure dos dels seus espectacles més brutals: Macadamia Nut Brittle i Still Life.

“A l’era de les passions precuinades -expliquen Ricci/Forte- hem intentat explicar, amb un impudor mozartià, un conte cruel sobre l’adolescència“. Inspirat en les obres de Dennis Cooper, Macadamia Nut Brittle és un conte negre amb tints d’humor que parteix de la pèrdua d’un ésser estimat. Comença amb tres adolescents menjant un gelat que acaben expulsant les seves frustracions a través de la violència i el sexe, una reacció vital i brutal davant la mort que “parla de gent que té ganes de viure”. “Baixem en picat, sense cinturó de seguretat, cap a un llibertinatge imprevisible”, asseguren. I és que “som nosaltres, víctimes, botxins, els protagonistes d’aquesta snuff movie que ens ofereix la vida, buscant desesperadament l’amor en un món impossible”.

La posada en escena de les dues peces, com ja és marca de la casa, està basada en una gran brutalitat. El seu és un teatre poètic i molt físic que utilitza elements de la dansa, la performance i l’audiovisual. El seu objectiu és reactivar l’espectador a través de les imatges per tal d’establir-hi un diàleg. Per ells, fer teatre contemporani és explicar històries del nostre temps i una manera de fer política, “que s’ha d’entendre com una responsabilitat que els ciutadans tenen dins la polis. Sense empunyar cap metralladora, sinó assumint un compromís que esdevé un acte de valentia”.

La segona peça que presenten al Lliure, Still Life, parteix d’un fet real per parlar de “la discriminació i l’assetjament psicològic i identitari que determina la repressió de la imaginació i empeny a l’autoanorreament”. És una “massacre a cinc veus per una víctima” que parla del bullying homòfob i intenta combatre la discriminació identitària. Un “homenatge” per recordar el cas real d’un adolescent romà que es va suïcidar penjant-se amb el seu mocador rosa.

 

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!