Com si volgués aprofitar-se de la polisèmia del títol, cada representació d’Inventions juga amb l’espai que l’acull i les variables del moment per ser una peça nova i, alhora, mantenir-ne l’essència. “Volem traslladar a l’espectador un imaginari sobre la bellesa i la inspiració, una metàfora sobre l’espiritualitat i les preguntes que planteja la vida: sobre l’amor, la vida, la mort, que és el que el mateix Bach proposava amb la seva música”, explica Pep Ramis sobre aquesta obra que, sis anys després de ser estrenada al Grec, torna al festival.
La creació original del 2020 va ser una mena de cèl·lula marcada per unes circumstàncies complicades: el temps de treball va ser de dues setmanes, al mateix Museu Marítim de Barcelona, on es va representar amb el públic degudament separat per les distàncies sanitàries. Així doncs, la casuística de la pandèmia va acompanyar una primera temptativa del que va arribar a ser després, en altres escenaris —al Festival d’Avinyó o al teatre de La Villette—, sempre adaptant-se, ja que la relació entre la dansa, la música i l’arquitectura és a l’ADN d’Inventions.
Enguany l’obra s’engrandeix per ocupar el Teatre Grec amb deu ballarins i setze músics: un quartet de corda, quatre cantants solistes i les vuit veus del Noctes Cor de Cambra. Serà així, de nou, redimensionada i adaptada pel festival, la que va ser la tercera peça del Bach Project, la tetralogia sobre Bach que va estendre Mal Pelo al llarg de set anys: Bach, el solo de María Muñoz del 2014; On Goldberg Variations, del 2019, i Highlands, del 2021.
Primera vegada al Teatre Grec
Fa setmanes que l’equip artístic treballa en la que serà la primera representació del col·lectiu al Teatre Grec. “Tot i que, com a intèrprets, l’hem trepitjat, no ho hem fet com a companyia i sí, ens fa il·lusió ser-hi en un espai tan especial”. Per això han volgut adaptar tant el repertori de peces de Bach que s’interpreten com la sonoritat i els efectes que Fanny Thollot crea a partir d’aquelles. “La peça té una elasticitat que ens permet aprofitar els excedents musicals que hem anat treballant des de l’inici i amb els quals ara reescrivim, adaptem i construïm la partitura musical i coreogràfica”, desvetlla Ramis.
Els fragments de les Cantates, la Partita número II i algunes peces de L’art de la fuga seran combinats amb noves partitures del compositor alemany i tractats amb efectes per donar forma a una banda sonora escènica.
La creació manté un aroma espiritual, tant pel segell de Bach com pels textos d’Erri de Luca, John Berger i Nick Cave. “En un món difícil i violent ens demanem quin lloc ocupa l’espiritualitat”. La música, la dansa, els cossos —també els dels músics, en moviment—, el vídeo —imatges d’arbres, boscos, cavalls, tan presents a l’imaginari de la companyia— i el text sumen “per crear un instant suspès, en què la temporalitat s’aturi”, explica Ramis. “Inventions és una mena de recorregut poètic on tots els elements et van guiant cap a eixa idea d’elevació, però sense grandiloqüències”, afegeix el seu codirector, juntament amb María Muñoz.
L’elenc d’intèrprets-ballarins que veurem és variat en edats i recorreguts, dels vint-i-pocs anys dels més joves als 64 de Pep Ramis, que reconeix que fa anys que gaudeix més de l’escena. “No tinc res que m’estrenyi, les coses circulen de forma tranquil·la, sento una llibertat i gaudeixo de l’ofici, destil·lat per l’experiència i el temps”, conclou.
Més informació, imatges i entrades:
