Festa grossa a l’Ateneu Popular de 9Barris per celebrar el 30è Circ d’Hivern. Si la commemoració dels 25 anys va ser estranya, amb mascaretes i el bar tancat, aquest cop s’espera molt lluïda. El pròxim mes de juny s’estrenarà un documental i, aquest 13 de desembre, es bufaran espelmes, es rememoraran alguns números històrics, s’obrirà una exposició i, evidentment, s’estrenarà una nova creació, aquest any dirigida per la reconeguda companyia Escarlata —Jordi Aspa i Bet Miralta— i titulada La gran plantada. La creació, que estarà en cartellera fins al 18 de gener, reivindica la memòria, la resistència i la bellesa de tot allò que el temps transforma.
L’espectacle, explica Aspa, convida el públic a entrar a un espai “precintat i abandonat”, un territori ple de restes de l’activitat humana. Aquesta descoberta progressiva dona vida a l’escenografia original d’Oriol Pont. No hi ha cap peça de decorat tradicional: tot es construeix a partir del que emergeix, del que es troba. “Ens interessa la bellesa de les coses fetes, d’allò que la vida marca amb un traç”, diu Aspa. Aquí és on entra en joc la filosofia japonesa del wabi-sabi, que celebra allò rústic, inestable i imperfecte: la fusta que es clivella, el metall que es rovella o la ceràmica que envelleix.
Les plantes hi tenen un paper central. Escarlata s’ha inspirat en els manifestos del paisatgista Gilles Clément i en la idea de les “plantes pioneres”, espècies capaces de néixer enmig de les esquerdes del ciment, a les voreres i en qualsevol racó abandonat per l’activitat humana. Aquesta força silenciosa és, per Aspa, una metàfora del circ: “El circ també es troba als marges”.
A La gran plantada, els artistes transformen el lloc ocupat i el converteixen en una instal·lació viva en constant canvi. A escena hi veurem un quintet d’artistes que combina veterania i joventut: Toni Gutiérrez (corda llisa), Núria Solina (pallassa), Giada Marilungo (equilibrista sobre cable tens i ampolles), Jacob Thompson (equilibris amb les mans i acrobàcies a terra) i Simona Huber (roda cyr).
L’espectacle també dialoga amb la història de l’Ateneu, que l’any vinent celebrarà els 50 anys de l’ocupació de l’antiga planta asfàltica. “És un homenatge a aquesta resistència i a totes les llavors que s’han plantat. Hem d’evitar que aquests espais desapareguin i convertir-los en comunitaris”, afirma Jordi Aspa, que ja havia participat en diferents muntatges del Circ d’Hivern: va dirigir F.I.R.A (2014) i també va actuar amb el seu gos Sapic a Ulls Clucs (2002).
Les influències de la creació són múltiples. Una d’elles és L’illa de l’abandonament, llibre en què la periodista escocesa Cal Flyn explica com neixen nous ecosistemes en indrets destrossats per l’home per causes químiques, climàtiques o econòmiques. També hi ha influències de l’ambient escenogràfic i l’univers sonor de la pel·lícula Stalker, d’Andreï Tarkovski. Així, La gran plantada esdevé una celebració de tot allò que creix malgrat —o gràcies a— l’abandonament. Una invitació a mirar els marges.
Més informació, imatges i entrades:
