ÈXIT ESCÈNIC

‘Pols de diamant’, una reflexió sobre l’homofòbia i la pressió mediàtica

L'obra de Pau Coya, protagonitzada per Dafnis Balduz i Albert Salazar, prorroga la seva estància a la Sala Versus Glòries fins al 19 de novembre

Rubén Garcia Espelta

El passat 18 d’octubre la Sala Versus Glòries va estrenar Pols de diamant, un text de Pau Coya basat en un cas real que va tenir lloc a Madrid l’any 2021, quan un jove de només vint anys denunciava una brutalíssima agressió homòfoba que va resultar ser mentida.

Els protagonistes de la història són Dafnis Balduz i Albert Salazar que es posen per primer cop sota les ordres del director argentí Nelson Valente. L’obra explica la història d’un noi que va denunciar haver estat víctima d’una brutal agressió LGTBIfòbica. La seva història es torna virals a través de les xarxes socials i protagonitza portades de diari i tertúlies televisives, fins i tot fa que dirigents polítics s’hi manifestin. No obstant això, hi ha alguna cosa del seu testimoni que sembla no convèncer als investigadors del cas i, sobretot, a l’opinió pública que comença a qüestionar-lo.

“Volíem fer una crítica a tota aquesta part de la societat i els mitjans de comunicació que es van acarnissar amb aquest xaval”, explica Salazar: “Vaig diaris de certes ideologies que, quan es va destapar la mentida, van arribar a publicar el nom complet d’aquest noi i fins i tot on vivia”. “Les denúncies falses, que són les que realment fan mal col·lectiu LGTB, en realitat són una nimietat, n’hi ha molt poques”, explica l’actor.

En paraules del seu autor: “Pols de diamant no busca dignificar el protagonista, ni parlar clarament de víctimes i herois sinó que busca treure a la superfície les contradiccions de l’ésser humà”, i afegeix: “Com algú, sotmès a la voràgine mediàtica i a la crueltat de l’opinió pública, es veu abocat a mentir per tal d’intentar sobreviure a l’estigma, per tractar d’esquivar, sense èxit, la humiliació”. La història, a camí entre la ficció i el que va succeir realment, pretén posar sobre la taula temes incòmodes i que conviden al debat, però sense caure en maniqueismes ni judicis de valor.

Després de la bona acollida per part de públic i crítica, l’espectacle prorroga funcions fins al 19 de novembre. Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per
Rubén Garcia Espelta TWITTER

Periodista i gestor cultural. Responsable de continguts editorials de TeatreBarcelona.com Ha treballat a mitjans com Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!