publicitat

Com fer un musical rodó amb només dos actors i un piano

Després d’un èxit rotund a la Gran Via de Madrid i després de dues temporades de bones crítiques, arriba al Teatre Muntaner Asesinato para dos, interpretat per Dídac Flores i Mikel Herzog Jr. Es tracta d’un musical en clau d’humor creat pels americans Kellen Blair i Joe Kinosian, que es va estrenar a Chicago l’any 2011 i a l’escena off-Broadway el 2013. És un espectacle divertit i innovador que ha aconseguit molta rellevància a escala internacional. Aquesta nova producció, que arriba aquest desembre a Barcelona, compta amb l’adaptació i la direcció general de Zenón Recalde (El Rey León) i també amb la direcció musical de Gaby Goldman (Matilda, Billy Elliot i West Side Story).

Imagina un escenari amb només un piano de cua i la intenció de fer comèdia, on dos actors —encarregats d’interpretar quinze personatges— t’endinsaran en el misteri que s’oculta dins dels murs d’una gran mansió. Un escriptor famós ha estat assassinat i un aspirant a detectiu troba aquesta fatalitat com una gran oportunitat per fer-se conèixer.

Dídac Flores, que canvia de personatges amb la mateixa aparent facilitat que la Rosalía d’estil musical, explica que creu que l’èxit que han tingut a Madrid es deu al fet que “és una proposta molt diferent, ja que en Mikel Herzog Jr. i jo ho fem tot damunt de l’escenari, no hi ha escenografia ni efectes sonors. Estem despullats, com aquell qui diu”. També reflexiona que, al final, es tracta d’una proposta que “ve dels Estats Units i ja ha estat un èxit en diferents països”. Sobre quin ha estat el gran repte d’aquesta proposta, no té dubtes: “unir moltes disciplines alhora, com interpretar, cantar, tocar el piano a un nivell tècnic molt elevat i, a més, ballar una mica. També trobar la manera d’unir i integrar els catorze personatges que interpreto”. I revela, a més, una curiositat sobre la dificultat de tocar el piano i parlar: “tocar i cantar és una cosa, però tocar i parlar alhora ha estat tot un repte, perquè el tempo de la parla és un altre”.

Amb una trama que sembla sortida de la ment d’Agatha Christie, un concert de piano com mai hauràs viscut i uns personatges tan carismàtics que trigaràs a oblidar, aquest espectacle és un d’aquells que convé veure havent escalfat prèviament les mans, perquè de ben segur que et voldràs quedar una bona estoneta aplaudint.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per
1-AndreaGarriga_Primer-Plano-400x267

Graduada en Art Dramàtic. Creadora de continguts editorials i redactora de la Revista TeatroMadrid.

Articles relacionats
Una partida de petanca per parlar del món

Una partida de petanca per parlar del món

Després d’exhaurir entrades la temporada passada i de rebre molts elògis per part de crítica, públic i premsa, Weltschmerz (títol provisional) torna al Centre de les Arts Lliures de la […]

El Tantarantana imagina el col·lapse d’Europa

El Tantarantana imagina el col·lapse d’Europa

Del 25 de febrer al 22 de març, el Teatre Tantarantana proposa Goodbye Europe. Lost Words, un text de Davide Carnevali dirigit per Alba Collado. El muntatge, interpretat per Alba […]

‘Dones valentes’ salta a escena

‘Dones valentes’ salta a escena

El Teatre Lliure estrena Dones valentes, dirigida per Glòria Balañà i Altimira, que trasllada a l’escenari el reconegut llibre de la periodista Txell Feixas Torras. L’obra, que compta amb una […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit