Com fer un musical rodó amb només dos actors i un piano

Després d’un èxit rotund a la Gran Via de Madrid i després de dues temporades de bones crítiques, arriba al Teatre Muntaner Asesinato para dos, interpretat per Dídac Flores i Mikel Herzog Jr. Es tracta d’un musical en clau d’humor creat pels americans Kellen Blair i Joe Kinosian, que es va estrenar a Chicago l’any 2011 i a l’escena off-Broadway el 2013. És un espectacle divertit i innovador que ha aconseguit molta rellevància a escala internacional. Aquesta nova producció, que arriba aquest desembre a Barcelona, compta amb l’adaptació i la direcció general de Zenón Recalde (El Rey León) i també amb la direcció musical de Gaby Goldman (Matilda, Billy Elliot i West Side Story).

Imagina un escenari amb només un piano de cua i la intenció de fer comèdia, on dos actors —encarregats d’interpretar quinze personatges— t’endinsaran en el misteri que s’oculta dins dels murs d’una gran mansió. Un escriptor famós ha estat assassinat i un aspirant a detectiu troba aquesta fatalitat com una gran oportunitat per fer-se conèixer.

Dídac Flores, que canvia de personatges amb la mateixa aparent facilitat que la Rosalía d’estil musical, explica que creu que l’èxit que han tingut a Madrid es deu al fet que “és una proposta molt diferent, ja que en Mikel Herzog Jr. i jo ho fem tot damunt de l’escenari, no hi ha escenografia ni efectes sonors. Estem despullats, com aquell qui diu”. També reflexiona que, al final, es tracta d’una proposta que “ve dels Estats Units i ja ha estat un èxit en diferents països”. Sobre quin ha estat el gran repte d’aquesta proposta, no té dubtes: “unir moltes disciplines alhora, com interpretar, cantar, tocar el piano a un nivell tècnic molt elevat i, a més, ballar una mica. També trobar la manera d’unir i integrar els catorze personatges que interpreto”. I revela, a més, una curiositat sobre la dificultat de tocar el piano i parlar: “tocar i cantar és una cosa, però tocar i parlar alhora ha estat tot un repte, perquè el tempo de la parla és un altre”.

Amb una trama que sembla sortida de la ment d’Agatha Christie, un concert de piano com mai hauràs viscut i uns personatges tan carismàtics que trigaràs a oblidar, aquest espectacle és un d’aquells que convé veure havent escalfat prèviament les mans, perquè de ben segur que et voldràs quedar una bona estoneta aplaudint.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per

Graduada en Art Dramàtic. Creadora de continguts editorials i redactora de la Revista TeatroMadrid.

Articles relacionats
‘Desaparellats’ arriba al Teatre Texas

‘Desaparellats’ arriba al Teatre Texas

El lavabo és, sens cap mena de dubte, un dels espais amb menys glamur d’una casa. I, alhora, és un dels llocs on es comparteixen més moments d’una parella. Aquest […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit