‘Patente de Corso’ porta al teatre l’humor i la crítica social de Pérez Reverte

Redacció TeatreBarcelona

La Sala Pepe Rubianes del Club Capitol de Barcelona acull l’espectacle Patente de Corso – Tratado ibérico del hijoputismo, una obra escrita i dirigida per Alfonso Sánchez a partir d’una selecció d’articles d’opinió de la secció homònima setmanal de l’escriptor Arturo Pérez Reverte.

TEATRE_BARCELONA-patente_de_corso-REVISTA_1

Interpretada pel propi Alfonso Sánchez al costat d’Alberto López, tots dos cares conegudes de comèdies com Ocho apellidos vascos, El mundo es nuestro – també dirigida per Sánchez– y la serie Allí abajo.

HUMOR I CRÍTICA SOCIAL

Patente de Corso narra amb humor amarat de crítica social la història de dos curiosos personatges: Luciano i Mariano. El primer té una patent de cors autèntica amb la qual assegura que es pot estafar, robar, malversar, saquejar i desfalcar, i que vol vendre; i l’altre és un ciutadà fart d’estar fart, a qui la vida l’ha tractat de forma despietada, que vol comprar la patent de cors “per esdevenir un fill de la gran puta”. Luciano li assegura a Mariano de ser un cabró no és tan fàcil com sembla i s’ofereix a ensenyar-li. A partir d’aquí, es entaula una relació entre els dos personatges que serveix per mostrar un mosaic de miralls, en els trossets podem veure el reflex de parts de nosaltres mateixos i de la nostra societat, “que sembla haver entrat en permanent bucle, que sembla eternament cíclica “, segons el seu autor”.

UN EXPERIMENT PERIODÍSTIC

Patent de Cors neix amb la intenció de sondejar, de furgar, de jugar amb els cànons i amb els gèneres (l’obra es mou a mig camí entre el musical i els “monòlegs a dues veus”). Es tracta d’un “experiment” singular que utilitza com a base articles periodístics creant una posada en escena anàrquica, de vegades estrident, altres gamberra, a estones poètica i emotiva, però en tot moment 100% còmica.

Sánchez confessa que l’espectacle beu de Brook, de Fabre, de Becket, de Bernstein, de Burgess, de Paco de la Zaranda, de Galván, del Club de la Comèdia, de Los Compadres i fins de Chiquito de la Calzada. “En fi, de tot el que m’agrada i tot el que sóc”, afirma.

 

Articles relacionats

Joan Pera: “Necessito ser jo mateix a l’escenari'”

Joan Pera, nascut a Mataró el setembre del 1948, és un dels actors més estimats dels escenaris catalans. Don Joan, La extraña pareja, La jaula de la locas, No et vesteixis per sopar, Matar al presidente, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!